Petxina de pelegrí del Mediterrani
Pecten jacobaeus  | |
|---|---|
 La valva plana d'una petxina de pelegrí del Mediterrani | |
| Dades | |
| Font de | petxina de pelegrí |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Mollusca |
| Classe | Bivalvia |
| Ordre | Ostreida |
| Família | Pectinidae |
| Gènere | Pecten |
| Espècie | Pecten jacobaeus Linnaeus, 1758 |
La petxina o copinya de pelegrí de la Mediterrània (Pecten jacobaeus), és una espècie de mol·lusc bivalve lamel·libranqui de l'ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids i del gènere dels Pecten. Es tracta d'una espècie marina endèmica de la mediterrània, molt pròxima de l'espècie atlàntica Pecten maximus.
A la cultura cristiana de la Mediterrània, la seva petxina s'associa amb l'apòstol Sant Jaume, el Major, fill de Zebedeu i Salomé, també conegut com a Sant Jacob. Per això el nom en llatí és de petxina més l'adjectiu jacobaeus, és a dir de Jacob. El papa Benet XVI la va incloure al seu escut papal.
Descripció[modifica]
És un mol·lusc de dues valves irregulars. La valva més petita és plana, de forma arrodonida, i presenta 14-16 canalos estriats radials, que parteixen d'un punt central a l'extrem de la valva. Viu a entre 25 i 200 metres de profunditat, en fons sorrencs, a la mar mediterrània. És hermafrodita, primer maduren les gònades masculines. Menja plàncton i altres organismes flotants per filtració de l'aigua marina a través de les seves brànquies.
Gastronomia[modifica]
L'ús que se li dona és sobretot gastronòmic. Es poden menjar crues o molt lleument cuites. En cultures de gastronomia atlàntica de vegades es mengen gratinades amb formatge o altres ingredients.
La Unió Europea (Reg. CEE n. 1626 de 27/06/94) estipula que només es poden vendre a partir de deu centímetres de diàmetre.
Obtenció[modifica]
Es pesca per sistema d'arrossegament
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petxina de pelegrí del Mediterrani |