Corb marí de màscara roja
Phalacrocorax urile  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Envergadura | 116 cm |
| Pes | 48 g (pes en néixer) 2,428 kg (pes adult, mascle) 1,874 kg (pes adult, femella) |
| Nombre de cries | 2,8 |
| Període d'incubació de l'ou | 31 dies |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Suliformes |
| Família | Phalacrocoracidae |
| Gènere | Phalacrocorax |
| Espècie | Phalacrocorax urile (Gmelin, 1789) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Phalacrocorax urile
|
| Protònim | Pelecanus urile |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El corb marí de màscara roja[1] (Urile urile) és una espècie d'ocell de la família dels falacrocoràcids (Phalacrocoracidae). Habita costes, illes rocoses i penya-segats costaners del Pacífic Nord, des d'illots propers a Hokkaido, illes del Comandant, Aleutianes i Pribilof fins al sud d'Alaska.[2]
Descripció
[modifica]L'ocell adult té un plomatge brillant d'un color blau verdós intens, que es torna porpra o bronze al dors i els costats. En condicions de cria té una doble cresta i plomes blanques als flancs, el coll i la gropa, i la pell facial nua dels lores i al voltant dels ulls és d'un taronja brillant o vermell, que dona nom a l'ocell; tot i que la coloració és menys viva fora de la temporada de cria, la pell facial vermella és suficient per distingir-lo del corb marí pelàgic (Urile pelagicus), que, per altra banda, és força similar. Les potes i peus són de color negre marronós. Les ales mesuren entre 25 i 29 cmd'extensió, i les femelles tenen de mitjana uns 5 cm les ales més curtes. Els adults pesen entre 1,5 i 2,3 kg, i les femelles pesen una mitjana de 350 g menys que els mascles.[3][4]
Comportament
[modifica]Reproducció
[modifica]On nia al costat del corb marí pelàgic, el corb marí de cara vermella generalment és el que cria amb més èxit de les dues espècies, i actualment està augmentant en nombre, almenys a les parts orientals de la seva àrea de distribució. Tanmateix, està catalogat com a espècie de preocupació pel Alaska Center for Conservation Science, en part perquè fins ara se'n sap relativament poc.[5]
Alimentació
[modifica]S'alimenta principalment de peixos, especialment cotoïdeus, també lluç, ammodítids i altres. També menja crustacis com ara crancs, gambes i amfípodes.[4]
Taxonomia
[modifica]El corb marí de màscara roja va ser descrit formalment el 1789 pel naturalista alemany Johann Friedrich Gmelin a la seva edició revisada i ampliada de Systema Naturae de Carl Linnaeus. El va situar al gènere Pelecanus i va encunyar el nom binomial Pelecanus urile.[6] Gmelin va basar la descripció en les fetes per John Latham i Thomas Pennant.[7][8] Els autors van citar diferents traduccions d'un relat de l'exploració de Georg Wilhelm Steller a la península de Kamtxatka.[9][10]
El corb marí de màscara roja es classificava anteriorment al gènere Phalacrocorax; es va traslladar al gènere ressuscitat Urile basant-se en un estudi filogenètic molecular publicat el 2014.[11][12] El gènere havia estat introduït el 1856 pel naturalista francès Charles Lucien Bonaparte.[13]
L'epítet urile possiblement deriva del nom vernacular rus d'aquesta espècie, referint-se a les illes Kurils, on aquesta espècie és actualment molt rara.[14][15]
L'espècie és monotípica: no es reconeix cap subespècie.[16] Dins del gènere Urile, el corb marí de màscara roja està estretament relacionat amb el corb marí pelàgic (Urile pelagicus).[11]
Referències
[modifica]- ↑ «Corb marí de màscara roja». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 2 juny 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 2 juny 2025].
- ↑ «corb marí de màscara roja». eBird. [Consulta: 2 juny 2025].
- ↑ 4,0 4,1 «Red-faced Cormorant» (en anglès). Audubon Field Guide. [Consulta: 2 juny 2025].
- ↑ «Red-faced Cormorant». Alaska Species Ranking System, 2022. [Consulta: 2 juny 2025].
- ↑ Gmelin, Johann Friedrich. Systema naturae per regna tria naturae : secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. vol. 1. Leipzig: Impensis Georg. Emanuel. Beer, 1788, p. 575, làmina 2.
- ↑ Latham, John. A general synopsis of birds. vol.3. Londres: Printed for Benj. White, 1785, p. 601–602, làmina 2.
- ↑ Pennant, Thomas. Arctic zoology. vol.2. Londres: Henry Hughs, 1785, p. 584.
- ↑ Krasheninnikov, Stepan Petrovich. The history of Kamtschatka, and the Kurilski Islands, with the countries adjacent. Glocester | Londres: R. Raikes | T. Jefferys, 1764.
- ↑ Krašeninnikov, Stepan Petrovič; D'Auteroche, Jean Chappe. Voyage En Sibérie, Fait Par Ordre Du Roi En 1761: Contenant La Description Du Kamtchatka (en francès). Paris: Debure, 1768, p. 493.
- ↑ 11,0 11,1 Kennedy, Martyn; Spencer, Hamish G. «Classification of the cormorants of the world» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 79, 10-2014, pàg. 249–257. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.06.020.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Storks, frigatebirds, boobies, darters, cormorants – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 2 juny 2025].
- ↑ Bonaparte, Charles Lucien (1856). "Excusion dans les divers Musées d'Allemagne, de Hollande et de Belgique, et tableaux paralléliques de l'ordre des échassiers (suite)". Comptes Rendus Hebdomadaires des Séances de l'Académie des Sciences (in French). 43: 571–579 [574]., Bonaparte, Charles Lucien (1856). "Excusion dans les divers Musées d'Allemagne, de Hollande et de Belgique, et tableaux paralléliques de l'ordre des échassiers (suite)". Comptes Rendus Hebdomadaires des Séances de l'Académie des Sciences (in French). 43: 571–579 [574].. Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences (en francès). vol.43. Paris: Concours du Centre national de la recherche scientifique par MM. les secrétaires perpétuels, 1856, p. 571–579 [574].
- ↑ «The Key to Scientific Names: Urile» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 2 juny 2025].
- ↑ Johnsgard, Paul A. Cormorants, darters and pelicans of the world. Washington London: Smithsonian institution press, 1993, p. 406. ISBN 978-1-56098-216-6.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Storks, frigatebirds, boobies, darters, cormorants – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 2 juny 2025].
