Phubbing

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Snubbing + Phone = Phubbing

El phubbing consisteix en l'acte de menysprear a qui ens acompanya en prestar més atenció al mòbil o altres aparells electrònics que a la seva persona.[1] És un terme aparegut l'any 2007 juntament amb l'efervescència dels telèfons intel·ligents, referit a l'ús del terminal en presència d'altres persones.[2] El terme és fruit de la unió de les paraules "phone" (telèfon) i "snubbing" (menysprear). En altres paraules, "ignorem" a qui tenim al davant per utilitzar el telèfon mòbil. Turkle utilitza el concepte "Alone together" (sols junts) per caracteritzar la capacitat que tenim "d'estar junts sense estar junts".[3] Actualment, és comú veure en restaurants, en transports públics o en reunions familiars, que les persones deixen de compartir el moment amb les persones que tenen davant seu per prioritzar l'ús dels seus dispositus tecnològics.[3]


Història[modifica]

El terme phubbing va aparèixer a Austràlia l'any 2013, a partir de l'observació directa del jove estudiant Alex Haigh, que va detectar els seus símptomes i els va promoure com una problemàtica que es forja a l'hora d'entaular una conversa amb una altra persona, on els subjectes ja no són concebuts únicament com a les figures principals del procés de comunicació, sinó que aquesta comunicació és traspassada per un element distorsionant que pertorba la relació comunicativa entre els subjectes.[3]

Els estudis realitzats a Austràlia han acabat desembocant en els primers promotors "Antiphubbing", mitjançant la pàgina stopphubbing.com i reporten que el 87% dels adolescents prefereixen comunicar-se per missatges de text que cara a cara i que de mitjana dediquen de dues a tres hores diàries a actualitzar estats en xarxes socials. Segons estudis realitzats per aquest mateix moviment, s'ha arribat a la conclusió que hi ha joves que revisen el seu mòbil cada 15 minuts.[3]

Causes[modifica]

Les principals causes del fenomen del phubbing són les propietats addictives que les noves tecnologies tenen en un pla psicològic i indirectament fisiològic. La disseminació de la realitat en diferents estadis és el resultat d'una absorció inicial induïda generalment pel telèfon intel·ligent o un altre objecte tecnològic personal, provocant aquesta falta d'atenció en un o més estadis del nostre entorn i centrant-nos en el virtual.

Com a reacció a aquestes causes, s'han creat diverses pàgines web contra aquest hàbit, una d'aquestes és Stop Phubing, a la qual hi ha una enquesta sobre la posició respecte d'aquest fenomen.[4][5][6][7][8][9][10][11]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «¿Qué es el 'phubbing'?» (en castellà). [Consulta: 7 desembre 2018].
  2. «The first use of the word phubbing». YouTube, 03-01-2017. [Consulta: 3 gener 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Error en el títol o la url.«». [Consulta: 7 desembre 2018].
  4. Carola Junquera. «Desconectados del entorno y conectados a la red: tan cerca pero tan lejos». [Consulta: 13 gener 2015].
  5. Peñaherrera Vaca, Andrea Lorena «“Análisis de la falta del otro y su relación con el neologismo denominado "Phubbing"». Pontificia Universidad Católica del Ecuador Facultad de Psicología.
  6. «Phubbing: conectados a la red y desconectados de la realidad. Un análisis en relación con el bienestar psicológico.». Máster universitario Investigación (MUI) en ciencias sociales y jurídicas. Especialidad en Psicología..
  7. «Adicción tecnológica». Docencia e Investigaciones en Neuropsicología y Afasiología Rosario (Santa Fe) - Argentina.
  8. A. Roberts, James. My life has become a major distraction from my cell phone: Partner phubbing and relationship satisfaction among romantic partners. 
  9. «Tecnologías y su impacto en el entorno social y empresarial: Nomofobia y phubbing». Revista APEC, Volumen 30, 2014.
  10. «Impacto del phubbing en las relaciones interpersonales de jóvenes universitarios». Tesis presentada a la Facultad de Trabajo Social de la Universidad Veracruzana.
  11. «How “phubbing” becomes the norm: The antecedents and consequences of snubbing via smartphone». Computers in human behavior. Volume 63.

Enllaços externs[modifica]