Pi de l'Himàlaia
| Pinus wallichiana | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Gènere | Pinus |
| Espècie | Pinus wallichiana A.B.Jacks., 1938 Pinus wallichiana |
El pi de l'Himàlaia (Pinus wallichiana)[1] és una espècie de conífera de la família Pinaceae que s'estén per la serralada de l'Himàlaia, des de l'Afganistan fins a Bhutan i Myanmar. En condicions naturals es desenvolupa entre 1.800-3.900 m d'altitud. Pot superar els 400 anys de vida.[2] També està acceptat el nom pi blau de l'Himàlaia.[1]
Característiques
[modifica]
Arbre de fulla persistent que pot arribar als 50 m d'alçada, de capçada ampla i piramidal. Les branques i l'escorça són llises i d'un color gris amarronat que, amb l'edat, s'esquerden en plaques amples.
Les fulles (acícula) estan disposades en grups de 5, de 10 a 20 cm de longitud d'un verd blavós que presenten una estructura flexible i pendular.
Les pinyes són d'un color groc amarronat, allargades, de 16 a 32 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames amb escudets poc prominents, que creixen penjant de les branques secundàries de l'arbre en grups de fins a 5 unitats.
Usos
[modifica]Espècie molt apreciada en jardineria pel seu port i la textura i aspecte de la seva capçada. També és apreciada la seva fusta per la construcció.
Varietats
[modifica]- Pinus wallichiana 'Densa'
- Pinus wallichiana 'Nana'
- Pinus wallichiana 'Umbraculifera'
- Pinus wallichiana 'Zebrina'
Referències
[modifica]- 1 2 «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | TERMCAT». [Consulta: 9 abril 2023].
- ↑ «Pinus wallichiana (Bhutan pine) description». [Consulta: 9 abril 2023].