Pilot major
El pilot major era un càrrec designat per la Corona espanyola que consistia en la preparació i execució d'expedicions per a la Casa de la Contractació d'Índies.[1]
Per poder ocupar aquest lloc es requeria ser un expert navegant amb capacitat de circumnavegar el globus terraqüi, traçar rutes marítimes i elaborar mapes per incorporar-los al padró reial.[1]
Entre les responsabilitats d'un pilot major també estaven les de ser examinador d'aspirants al lloc de pilot navegant i censor de cartes i instruments de navegació.[1]
Per realitzar les seves funcions comptava amb ajuda d'altres pilots i cartògrafs.[1]
El 22 de març de 1508, el rei Ferran el Catòlic va imposar aquest honor per primera vegada a Amerigo Vespucci.[1]
Pilots majors de la Casa de la Contractació d'Índies[modifica]
- Amerigo Vespucci
- Juan Díaz de Solís
- Sebastià Cabot
- Alonso de Chaves
- Rodrigo Zamorano
- Andrés García de Céspedes
- Ildefons Ramírez de Arellano
Altres pilots destacats[modifica]
- José Martín Espinosa de los Monteros
- Peralonso Niño
- Andrés Niño
- Juan de la Cosa
- Jerónimo de Chaves
- Antón de Alaminos
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Serrera Contreras, Ramon María «La Casa de la Contratación en el Alcázar de Sevilla (1503-1717).». Boletín de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras., 36, 2008, pàg. 141-176 [Consulta: 24 juliol 2014].