Pimeni d'Asidona
 Ermita de San Ambrosio (Vejer de la Frontera), consagrada pel bisbe Pimeni  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Pimenius Segona meitat segle VI Medina Sidonia (província de Cadis) |
| Mort | c. 646 Medina Sidonia (província de Cadis) |
| Sepultura | Basílica d'Aquis (Talavera de la Reina, Toledo): desapareguda |
 Bisbe Medina Sidonia | |
| 629 – 646 | |
| Activitat | |
| Ocupació | prevere |
| Consagració | 629, Isidor de Sevilla |
| bisbe, confessor | |
| Celebració | Església catòlica |
| Festivitat | Actualment no consta als santorals |
| Cronologia | |
| segle VIII | supressió del culte Causat per: conquesta omeia d'Hispània
|
Pimeni d'Asidona (Bètica?, final del segle VI? - Asidona, actual Medina-Sidonia, Cadis, c. 646) fou bisbe d'Asidona o Assidonia (actual Medina-Sidonia, Cadis). En època visigoda fou venerat com a sant, però el seu culte no passà als santorals moderns i resta oblidat.
Biografia
[modifica]Va ésser bisbe entre 629 i 646, anys en què va renovar la diòcesi; fou consagrat per Isidor de Sevilla. Va participar en el IV Concili de Toledo de 633 i en el VI, l'any 638; al setè, en 646, fou representat pel sacerdot Ubiliensi. Va consagrar diverses esglésies, en algunes de les quals s'han conservat les inscripcions de dedicació, com a l'Ermita de los Santos de Medina-Sidonia (any 630), la de San Ambrosio de Vejer de la Frontera (644, on diu que hi diposita les relíquies dels màrtirs Vicenç, Fèlix i Julià), a Salpensa (prop d'Utrera, 648) i la dels Santos Nuevos d'Alcalá de los Gazules (662).[1][2][3]
Veneració
[modifica]Sembla que fou sebollit a un monestir de la vila d'Aquis (probablement l'actual Talavera de la Reina, Toledo). Hi ha fonts, però, que pensen que la sepultura d'aquest Pimeni correspon a un altre eclesiàstic d'aquest nom. Consta que al segle vii, un Pimeni era tingut per home sant i rebia veneració. En 677, el rei visigot Wamba va establir en honor seu la diòcesi d'Aquis, dependent de la de Mèrida; les actes del concili de Toledo de 681 diuen: "Villulae Aquis in qua venerabile corpus Sanctissimi Pimeij confesor debito quiescit honore..." ("de la vila d'Aquis, on el venerable cos del santíssim Pimeni, confessor, rep el degut honor..."). Flórez, sense poder-ho assegurar, inclou el Pimeni venerat entre els sants de la diòcesi d'Asidona.[4] En tot cas, el culte a Pimeni no va continuar després de la invasió musulmana i restà en l'oblit, sense que passés als martirologis moderns.
Referències
[modifica]- ↑ Gregorio de Argaiz. La soledad laureada, tom IV, p. 106-107.
- ↑ España sagrada, vol. X, p. 57-59.
- ↑ Enrique Flórez. Biografía eclesiástica completa, vol. XVIII, p. 268.
- ↑ Enrique Flórez. España sagrada, vol. X, p. 69-70.