Pimpinella morada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuPimpinella morada
Lepista nuda
Lepista nuda.jpg
Bolet
Píleu

Capell convex simple

Himenòfor

Làmina

Làmina

Himeni emarginat

Edibilitat

Comestible si cuinat

Estípit

Estípit nuu

Color de les espores

Rosa

Ecologia

Sapròfit

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaTricholomataceae
GènereLepista
EspècieLepista nuda
(Bull.) Cooke, 1871
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Clitocybe nuda
  • Tricholoma nudum
  • Rhodopaxillus nudus
Modifica les dades a Wikidata

La Pimpinella morada (Lepista nuda, del grec Lepista, lepasté: vas ample de terrissa amb forma de bolet; del llatí nuda: nua), també coneguda com a Peu violeta[1] o Moixeró blau,[2] és un fong de l'ordre dels agaricals. Produeix un bolet comestible.[1]

Descripció[modifica]

Produeix un barret molsut de 4-6 a 12 cm de diàmetre, convex al centre i aplanat després. Coloració violada, molt vistosa, més fosc en el centre, tacada sovint amb tons marronosos; amb l'edat per tota la coloració violàciaesdevé completament gris o marronós. Llis, suau al tacte i marge caragolat. Cutícula del barret higrófana en temps humit. Amb freqüència és d'un color ocre o torrat en el centre i fins i tot aquest color pot estendre's per tot el barret. Làmines fines i atapeïdes de color violat en exemplars joves i més brunes en exemplars vells, més pàl·lides que el capell. El peu és cilíndric, lleugerament bulbós a la base, de 8 a 10 cm. d'alçada per 1-1,5 cm. d'amplada, elàstic i manté aquest color lila i blavós, encara que apareix sovint recobert per una fina capa com de polsim blanc. La carn és tendra, compacta i de color blanc violat.[1][3]

Hàbitat[modifica]

Habita tant als boscos de coniferes com de planifol·lis, a brolles i camps oberts. Prefereix terrenys amb abundant fullaraca i molsa. El bolet fructifica en rodals de numerosos peus; a la tardor, tot i que se'l troba a la primavera i fins i tot a l'hivern.[3]

Gastronomia[modifica]

És bon comestible, però si es menja cru és tòxic. No sol ser massa preuat pel seu color, ja que encara enfosqueix més en coure'l. Sol fer-se servir en barreges de bolets. El sabor és agradable i delicat, una mica dolç. Es parasita amb facilitat, pel que han d'escollir-se els exemplars més joves.[1][3]

Perill de confusió[modifica]

Una altra espècie molt pròxima és la Lepista sordida, molt semblant en coloració pel seu peu blau, però de molt menor port, amb peu prim i barret poc carnós, sense especial interès culinari. Es pot confondre amb espècies del gènere Cortinarius: Cortinarius violaceus i Cortinarius hercynicus, no comestibles distingibles perquè els bolets joves presenten una tela cotonosa que cobreix les làmines.[1]

Altres imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Joan J. Montón; Carlos Cortés, Josep Labraña, Carmelo Curcó. Bolets de les terres de Lleida: recopilació ampliada i actualitzada. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 2012. ISBN 978-84-96908-74-1. 
  2. «Pimpinella morada». Bolets.com. [Consulta: 4 octubre 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 Becker, Georges. El gran libro de las setas. Madrid: Susaeta Ediciones, 1989. ISBN 3-13-06-55-01.