Pimpinella morada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuPimpinella morada
Lepista nuda Modifica el valor a Wikidata
Lepista nuda.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Píleu

Capell convex simple

Himenòfor

Làmina

Làmina

Himeni emarginat

Edibilitat

Comestible si cuinat

Estípit

Estípit nuu

Color de les espores

Rosa

Ecologia

Sapròfit

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaTricholomataceae
GènereLepista
EspècieLepista nuda Modifica el valor a Wikidata
Cooke, 1871
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Clitocybe nuda
  • Tricholoma nudum
  • Rhodopaxillus nudus

La pimpinella morada (Lepista nuda, del grec Lepista, lepasté: vas ample de terrissa amb forma de bolet; del llatí nuda: nua) és un fong de l'ordre dels agaricals. Produeix un bolet comestible.[1]

També rep els noms de blavet, fredolic blau, peu blau o peu violeta, noms recollits al DIEC. Algunes fonts també el citen com a "moixeró blau".[2][1]

Descripció[modifica]

Produeix un barret molsut de 4-6 a 12 cm de diàmetre, convex al centre i aplanat després. Coloració violada, molt vistosa, més fosc en el centre, tacada sovint amb tons marronosos; amb l'edat per tota la coloració violàciaesdevé completament gris o marronós. Llis, suau al tacte i marge caragolat. Cutícula del barret higrófana en temps humit. Amb freqüència és d'un color ocre o torrat en el centre i fins i tot aquest color pot estendre's per tot el barret. Làmines fines i atapeïdes de color violat en exemplars joves i més brunes en exemplars vells, més pàl·lides que el capell. El peu és cilíndric, lleugerament bulbós a la base, de 8 a 10 cm. d'alçada per 1-1,5 cm. d'amplada, elàstic i manté aquest color lila i blavós, encara que apareix sovint recobert per una fina capa com de polsim blanc. La carn és tendra, compacta i de color blanc violat.[1][3]

Hàbitat[modifica]

Habita tant als boscos de coniferes com de planifol·lis, a brolles i camps oberts. Prefereix terrenys amb abundant fullaraca i molsa. El bolet fructifica en rodals de numerosos peus; a la tardor, tot i que se'l troba a la primavera i fins i tot a l'hivern.[3]

Gastronomia[modifica]

És bon comestible, però si es menja cru és tòxic. No sol ser massa preuat pel seu color, ja que encara enfosqueix més en coure'l. Sol fer-se servir en barreges de bolets. El sabor és agradable i delicat, una mica dolç. Es parasita amb facilitat, pel que han d'escollir-se els exemplars més joves.[1][3]

Perill de confusió[modifica]

Una altra espècie molt pròxima és la Lepista sordida, molt semblant en coloració pel seu peu blau, però de molt menor port, amb peu prim i barret poc carnós, sense especial interès culinari. Es pot confondre amb espècies del gènere Cortinarius: Cortinarius violaceus i Cortinarius hercynicus, no comestibles distingibles perquè els bolets joves presenten una tela cotonosa que cobreix les làmines.[1]

Altres imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Joan J. Montón; Carlos Cortés, Josep Labraña, Carmelo Curcó. Bolets de les terres de Lleida: recopilació ampliada i actualitzada. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 2012. ISBN 978-84-96908-74-1. 
  2. «Pimpinella morada». Bolets.com. [Consulta: 4 octubre 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 Becker, Georges. El gran libro de las setas. Madrid: Susaeta Ediciones, 1989. ISBN 3-13-06-55-01.