Pintor de Safo
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle VI aC  | ||
| Mort | valor desconegut | ||
| Residència | Antiga Atenes | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Gerros grecs, ceràmica de figures negres, Pintura en gerro àtic, Tècnica de fons blanc i Six's technique (en)  | ||
| Lloc de treball | Ceramic | ||
| Ocupació | pintor de vasos àtic, pintor de gerros de color blanc, pintor de vasos de figures negres, pintor | ||
| Període | Antiguitat clàssica | ||
| Activitat | (Floruit: c. segle V aC ) | ||
| Gènere | Ceràmica de figures negres | ||
| Moviment | Ceràmica de figures negres i Tècnica de fons blanc | ||
| Company professional | Diosphos Painter | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
El Pintor de Safo fou un pintor de ceràmica àtica de figures negres actiu al c. 510-490 abans de la nostra era.[1]
El seu calpis representa la poeta Safo, actualment en possessió del Museu Nacional de Varsòvia (Inv. 142333). La mà del Pintor de Safo s'ha identificat en 95 atuells, el 70% de les quals són lècits. El seu treball també s'ha vist en lloses de parets de tombes i epinètrons.(1)
Gairebé la meitat de les seues pintures són fetes amb la tècnica de fons blanc. Sembla que evità la tècnica de figures roges, però a vegades usava la tècnica de Six, en què les figures es col·loquen sobre una superfície negra en blanc o vermell i se n'incideixen els detalls perquè el negre se'n veja a través.(1) Va ser influenciat i possiblement ensenyat pel Pintor d'Edimburg.[2]
Tres quartes parts dels seus atuells tenen la particularitat de dur inscripcions. D'aquestes, dos terços són pseudoinscripcions, amb paraules desconegudes o compostes de lletres falses.[3] Una d'aquestes inscripcions, en un epinètron que se li atribueix, conservat al Museu Arqueològic d'Eleusis, l'interpretà Annie Bélis com una partitura, la qual cosa la convertiria en la notació musical més antiga de l'antiga Grècia.
Referències
[modifica]- ↑ Mommsen, Heide «Sappho Painter» (en anglés). Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft|Brill's New Pauly.
- ↑ Reeder Williams, Ellen. The archaeological collection of the Johns Hopkins University (en anglés). Johns Hopkins University Press, 1984. ISBN 978-0-8018-3050-1.
- ↑ Jubier-Galinier, 1998, p. 58.