Piràmide de Cesti
Piràmide de Cesti | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (it) Piramide Cestia | |||
Epònim | Gaius Cestius Epulo (en) | |||
Dades | ||||
Tipus | Jaciment arqueològic, piràmide, mausoleu, museu d'objectes arqueològics, museu nacional d'Itàlia i edifici d'estudis civil istoric (oc) | |||
Construcció | c. 12 aC | |||
Característiques | ||||
Mesura | 36,4 () m | |||
Superfície | exposició: 1.080 m² | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Roma Capitale (Itàlia) | |||
Localització | via del Campo Boario, s.n.c. - Roma | |||
| ||||
Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
Activitat | ||||
Empleats | 3 (2019) | |||
Visitants anuals | 613 (2020) | |||
La piràmide de Cesti (en llatí Piramide Cestia) és un antic monument funerari en forma de piràmide, situat a Roma, prop de la porta Ostiense, en part dins i en part fora de les muralles d'Aurelià.
Es va erigir al voltant de l'any 12 aC per disposició testamentaria de Gai Cesti que, segons una inscripció, havia estat epuló (un dels septemviri epulones), pretor, i tribú de la plebs, durant el regnat d'August, cosa que se sap per una altra inscripció on consta el nom de Marc Valeri Messal·la Corví. La piràmide, coberta de marbre blanc de Carrara,[1] té un base quadrada amb 30 m per costat i una alçada de 36,4 m. Es troba a la bifurcació de dues vies, la Via Ostiense i una altra que anava cap a l'oest fins al Tíber. No se sap si aquest Gai Cesti és una de les persones amb aquest nom que menciona Ciceró.[2]
Referències
[modifica]- ↑ La Pirámide Cestia de Roma recupera su esplendor gracias al mecenazgo japonés (castellà)
- ↑ Smith, William (ed.). «Cestius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 18 juny 2022].