Pitons (família): diferència entre les revisions
m Robot: unificació d'estil de les crides (sense espais) |
|||
| Línia 53: | Línia 53: | ||
Les femelles ponen ous això és una diferencia important amb les boes (família [[Boidae]]) la majoria de les quals són ovovivípares. Les pitons femelles incuben els seus ous fins que s'obren. En ser un animal de sang freda la calor per fer la incubació es produeix pel moviment dels muscles com una mena de tremolor que fa augmentar fins a cert grau la temperatura del cos. Mantenir una temperatura constant és vital pel desenvolupament dels embrions als ous. La pitó no menja mentre està incubant els seus ous. |
Les femelles ponen ous això és una diferencia important amb les boes (família [[Boidae]]) la majoria de les quals són ovovivípares. Les pitons femelles incuben els seus ous fins que s'obren. En ser un animal de sang freda la calor per fer la incubació es produeix pel moviment dels muscles com una mena de tremolor que fa augmentar fins a cert grau la temperatura del cos. Mantenir una temperatura constant és vital pel desenvolupament dels embrions als ous. La pitó no menja mentre està incubant els seus ous. |
||
==Captivitat== |
==Captivitat== |
||
Es poden trobar |
Es poden trobar pitS en el mercat d’animals exòtics, en el cas d’animals grossos s’ha de tenir en compte que aquests animals són perillosos amb alguns casos de persones mortes per ells.<ref name="Anapsid">[http://www.anapsid.org/coloburm.html The Keeping of Large Pythons] at [http://www.anapsid.org/ Anapsid]. Consultat 16 September 2007.</ref> |
||
==Gèneres== |
==Gèneres== |
||
Revisió del 16:28, 16 gen 2011
Pythonidae  | |
|---|---|
 pitó de l'Índia | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Squamata |
| Família | Pythonidae Fitzinger, 1826 |
Les pitons són serps que pertanyen a la família Pythonidae, són serpents no verinoses que maten les seves preses per constricció (les abracen fins que moren per asfíxia).
Les pritons es troben a Àfrica, Àsia i Austràlia. Entre els seus membres hi ha algunes de les serps més grosses del món. Es reconeixen actualment vuit gèneres i 26 espècies de la família Pythonidae .[2]
Àmbit geogràfic
Es troben a l'Àfrica subsahariana, a la península de l'Índia, Myanmar, sud de Xina, sud-est d’Àsia i del sud-est de les Filipines fins Indonèsia Nova Guinea i Austràlia.[1]
Als Estats Units s'han introduït poblacions de pitons de Birmània, Python molurus bivittatus, i allà són una espècie invasora en el Parc Nacional Everglades de Florida des de `finals de la dècada de 1990.[3]
Conservació
Moltes espècies han estat caçades intensament delmant sobretot la població de la pitó de l'Índia Python molurus.
Comportament
La majoria dels membres d’aquesta família de serps són depredadors en emboscada, i per això acostumen a estar inmòbils en una posició camuflada i de sobte es llancen sobre la seva presa. Generalment no ataquen els humans com no sigui que se les provoqui, tanmateix quan les femelles protegeixen la seva posta d'ous poden ser agressives. Els adults més grossos poden arribar a matar persones i en el cas de nens petits se'ls han arribat a empassat després d’asfixiar-los. Les informacions respecte a atacs contra éssers humans abans eren més comunes en el sud i sud-est d'Àsia, però actualment són bastant rares.
Alimentació
La constricció es fa aplicant prou pressió al cos de la presa que li impedeixi respirar i per tant mor per asfíxia. Potser tanta pressió provoqui un atac cardíac per interrupció del flux de sang.[4], però és una hipòtesi encara no confirmada
Els gran exemplars normalment s'alimenten amb animals de la mida d'un gat, però poden menjar-se preses més grans com cèrvols adultsa l'Àsia o gaseles a l'Àfrica. La pitó s'empassa la seva presa sencera i triga de dies a setmanes en fer la digestió. Generalment no és perillosa pels humans.
La cultura popular creu que la pitó reticulada, P. reticulatus, trenca els ossos de les seves preses abans de empassar-se-les però no és així i no hi ha deformació en la víctima i la mort és per asfíxia en impedir que es moguin les costelles per a respirar.[5][6][7]
Reproducció
Les femelles ponen ous això és una diferencia important amb les boes (família Boidae) la majoria de les quals són ovovivípares. Les pitons femelles incuben els seus ous fins que s'obren. En ser un animal de sang freda la calor per fer la incubació es produeix pel moviment dels muscles com una mena de tremolor que fa augmentar fins a cert grau la temperatura del cos. Mantenir una temperatura constant és vital pel desenvolupament dels embrions als ous. La pitó no menja mentre està incubant els seus ous.
Captivitat
Es poden trobar pitS en el mercat d’animals exòtics, en el cas d’animals grossos s’ha de tenir en compte que aquests animals són perillosos amb alguns casos de persones mortes per ells.[8]
Gèneres
| Gènere[2] | Autor del tàxon[2] | Espècie[2] | Subspècie*[2] | Nom comú | Àmbit geogràfic[1] |
|---|---|---|---|---|---|
| Antaresia | Wells & Wellington, 1984 | 4 | 0 | Austràlia en regions àrides i tropicals. | |
| Apodora | Kluge, 1993 | 1 | 0 | Pitó de Papua | La majoria de Nova Guinea de Misool a Illa Fergusson . |
| Aspidites | Peters, 1877 | 2 | 0 | Austràlia excepte en el sud. | |
| Bothrochilus | Fitzinger, 1843 | 1 | 0 | Pitó anillada de Bismarck | Les illes de l'Arxipèlag Bismark, Papua Nova guinea, Mioko, Illa de Nova Irlanda, Tatau Illa de Nova Hannover, i Illa Nissan. |
| Leiopython | Hubrecht, 1879 | 1 | 0 | Pitó d'aigua de D'Albert | La majoria de Nova Guinea (per sota de 1200 m), incloent Salawati i Biak, Illa Normanby, Illa Mussau i unes poques illes en l’estret de Torres. |
| Liasis | Gray, 1842 | 3 | 2 | Indonèsia Illa Sunda, Nova guinea i nord i oest d’Austràlia. | |
| Morelia | Gray, 1842 | 7 | 5 | Des de Indonèsia en les Illes Maluku , Nova Guinea, incloent l’arxipèlag Bismark i Austràlia. | |
| PhytonT | Daudin, 1803 | 7 | 4 | Pitons | Àfrica al sud del Sàhara (no al sud-oest de Madagascar), Bangladesh, Pakistan, Índia, Sri Lanka, Illes Nicobar, Myanmar, Indoxina, sud de Xina, Hong Kong, Hainan, la regió Malaia d’Indonèsia i les Filipines. |
*) No inclou les subespècies nominades.
T) Gènere tipus.[1]
Taxonomia
Les pitons estan més relacionades amb la família de les boes ( Boidae) que a cap altra família de serps. Boulenger (1890) considerà que les pitons eren una subfamília (Pythoninae) de la família Boidae (boes).[1]
Galeria
-
Cria de pitó,
Morelia spilota -
Pitó verda,
Morelia viridis -
Pitó albina,
Python molurus bivittatus
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 McDiarmid RW, Campbell JA, Touré T. 1999. Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, vol. 1. Herpetologists' League. 511 pp. ISBN 1-893777-00-6 (series). ISBN 1-893777-01-4 (volume).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Pythonidae (TSN 563893) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. [Consultat el 15 September del 2007]. (anglès)
- ↑ Huge, Freed Pet Pythons Invade Florida Everglades at http://news.nationalgeographic.com/news/ National Geographic News. Consultat 16 September 2007.
- ↑ Hardy, David L. (1994). A re-evaluation of suffocation as the cause of death during constriction by snakes. Herpetological Review 229: 45-47.
- ↑ Mehrtens JM. 1987. Living Snakes of the World in Color. New York: Sterling Publishers. 480 pp. ISBN 0-8069-6460-X.
- ↑ Stidworthy J. 1974. Snakes of the World. Grosset & Dunlap Inc. 160 pp. ISBN 0-448-11856-4.
- ↑ Carr A. 1963. The Reptiles. Life Nature Library. Time-Life Books, New York. 192 pp. LCCCN 63-12781.
- ↑ The Keeping of Large Pythons at Anapsid. Consultat 16 September 2007.
Enllaços externs
 |
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pitons (família) |
- biològica Pythonidae a Answers.com. Consultat 3 de novembre del 2008.