Pla de Busa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaPla de Busa
Navès - Pla de Busa 03-Llegenda.JPG
Cliqueu damunt la foto per veure'n la llegenda
Tipus prat i boscos
Ubicació
Municipi Navès
Localització Busa
42° 06′ 05″ N, 1° 38′ 25″ E / 42.1014°N,1.64028°E / 42.1014; 1.64028
Característiques
Altitud ≈1.300[1]
Mesures i indicadors
Temperatura mitjana anual de 7 a 8[2]
Amplitud tèrmica anual de 16 a 17[2]
Mitjana anual de precipitacions de 800 a 850[2]
Balanç hídric anual < 0[2]
Modifica les dades a Wikidata

El pla de Busa[3] és un ampli altiplà tallat per les cingleres de l'Areny, del Moro i de la Creu, amb desnivells de més de 300 metres. S'estén des de la Valldora a llevant fins a la del Cardener a ponent.

El cingle de la Creu, que tanca l'altiplà cap a migdia

Aquest pla és una illa natural sobre dels penyals de la serra de Busa on destaca la presència de la casa Rial, única masia encara habitada de forma permanent. Al segle XIV n'hi havia disset i a mitjans del segle XVIII la parròquia tenia 63 habitants. A la vora hi ha l'església parroquial de Sant Cristòfol, una esglesiola força ben conservada, originària del segle XI i totalment reformada l'any 1758, com ho indica la llinda.

No fou fins a mitjans del segle XX que va obrir-se la primera pista per accedir al pla de Busa. Fins llavors arribar-hi solament era possible per corriols, camins de bast i algun camí carreter que superaven les cingleres a través de diversos graus escampats pels quatre punts cardinals. A principis del segle XXI es va començar a asfaltar la carretera que hi mena un tros cada any, restant ja només uns pocs quilòmetres.

Al fons del pla, cap a ponent, hi ha l'espectacular presó de Busa.[4]

Referències[modifica]

El pla de Busa, amb la masia Rial il·luminada. Al seu darrere, a la dreta, la serra de Busa amb el cim del Cogul a 1.526 m
  1. Institut Cartogràfic de Catalunya. Altitud presa del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:5.000
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Atles Nacional de Catalunya». Institut Cartogràfic de Catalunya.
  3. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  4. Trullàs, Glòria «Una presó amb vistes sobre el Pedraforca». Sàpiens [Barcelona], núm. 97, novembre 2010, p. 80. ISSN: 1695-2014.