Platja de l'Estanyol

Infotaula de geografia físicaPlatja de l'Estanyol
Imatge
TipusPlatja Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSitges (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 13′ 55″ N, 1° 48′ 01″ E / 41.23198127°N,1.8001968°E / 41.23198127; 1.8001968
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Activitat
PremisBandera Blava Modifica el valor a Wikidata

La platja de l'Estanyol és una platja urbana del municipi de Sitges (Garraf) situada davant del passeig marítim, enfront del barri del Vinyet. La platja es va crear l'any 1968, en construir-se l'espigó que la delimita a llevant, i que la separa de la platja de la Bassa Rodona, i una anys més tard l'espigo que la delimita a ponent, i que la separa de la platja de la Riera Xica.[1]

Orientada al sud-sud-est, té una longitud de 365 metres i una amplada mitjana de 20 metres, formada per sorra fina,[2] amb un pendent d'entrada a l'aigua suau. Disposa de dutxes, rentapeus, accessos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, guinguetes i lloguer de para-sols, tendals i patins. L'accés es fa des del passeig marítim, on hi ha restaurants i bars.[3]

Està guardonada amb la Bandera Blava, que reconeix internacionalment la qualitat de l'aigua i serveis.[4] L'Agència Catalana de l'Aigua efectua un control setmanal de la qualitat de l'aigua, durant la temporada de bany, amb el resultat d'excel·lent.[2] La platja de l'Estanyol està adherida a la destinació Costa de Barcelona, certificada per Biosphere des del 2017.[3]

Sembla que el nom de la platja ve del bordoi que formava la desembocadura de la riera Xica quan s'hi embassaven les aigües en temps de pluja.[5]

Referències[modifica]

  1. Vilar, Mario «Les platges de Sitges». Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, maig 2022.
  2. 2,0 2,1 «Platja de l´Estanyol». Agència Catalana de l'Aigua.
  3. 3,0 3,1 «L'Estanyol». Agència Catalana de Turisme.
  4. «96 platges i 24 ports, guardonats amb la Bandera Blava 2023». Generalitat de Catalunya, 04-05-2023.
  5. «Topònim: ESTANYOL». Lèxic del parlar del Penedès. Institut d'Estudis Penedesencs.