Políptot
El políptot o políptoton és una figura retòrica que consisteix a fer servir una mateixa paraula amb diferents morfemes flexius. Prové del mot compost grec antic de πολύς = molt i πτῶσις = cas.[1][2]
Exemples[modifica]
- Visc avui, visquí ahir i sembla que viuré sempre.
- Homo homini lupus est, l'home és un llop per l'home
- vanitas vanitatum et omnia vanitas
- Quis custodiet ipsos custodes?
- Proas ab proas los vaxels s'encontravan
- y los coltells dins coltells percudian,
- homens ab homens cruelment se batien
- y axi los uns als altres derrocaven.[3]
No s'ha de confondre amb la derivació, que consisteix a fer servir paraules diferents que tenen un mateix lexema i diferents morfemes derivatius. Exemple: Hem enterrat el gos a terra al soterrani
Referències[modifica]
- ↑ Joan Mallart i Navarra, Didàctica de la llengua, tom 3 de Diccionaris d'especialitat, Barcelona, Edicions Universitat Barcelona, 2001, pàgina 132 § 1161 ISBN 9788476023525
- ↑ Eulàlia Miralles i Josep Solervicens, El (re)descobriment de l'edat moderna: Estudis en homenatge a Eulàlia Duran, Barcelona, Editorial de l'Abadia de Montserrat, 2007, pàgina 411, ISBN 9788484158844
- ↑ Francesch de Oleza, Art de Trobar manuscrit del 1538 editat al segle xix per J.M. Bover