Pollancró
Cyclocybe aegerita  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Agaricales |
| Família | Strophariaceae |
| Gènere | Cyclocybe |
| Espècie | Cyclocybe aegerita Vizzini, 2014 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Agaricus aegerita |
| Sinònims | Agaricus aegerita Pholiota aegerita Agrocybe aegerita
|
El pollancró[1][2] (Cyclocybe cylindracea), també anomenat bolet d'arbre, bolet de pollanc, flota d'arbre i flota de pollancre,[2] és una flota que creix sobre fusta i estellicons preferentment d'espècies del gènere Populus i Salix.[3]
_(35876017402).jpg)
Morfologia[modifica]
Bolets en flotes atapeïdes, sovint d’entre 10-20 exemplars; bolet de fins a 20 cm de diàmetre, de convex a aplanat; llisa, rugosa o arrugada radialment; superfície bru fosc de jove, pàl·lida en madurar fins gairebé blanca, però mantenint el centre sempre més fosc; marge irregular, fissurat radialment en envellir.
Làmines adnates o lleugerament decurrents; blanquinoses, més tard beix i finalment brunes
Cama llarga, que pot superar el diàmetre del barret; cilíndrica o lleugerament aprimada cap el peu; blanca; llisa però en envellir lleugerament esquamosa des de sota l'anell fins al peu; anell súper, membranós, blanc però es tenyeix interiorment de bru per les espores.
Carn ferma al barret, friable a la cama; de blanca a crema; dolça al tast, d'olor entre afruitada i vinassa[1][2][3]
Hàbitat[modifica]
Comú; durant la primavera i des de la tardor a principis d'hivern, prefereix períodes frescals; des de l'estatge montà a la terra baixa i litoral; sobre fusta de planifolis, vius i morts, i estellicons; més sovint de pollancres i salzes, però també lledoner, figuera i arbres ornamentals en jardins i parcs [1][3][4]
Comentaris[modifica]
L'espècie es va publicar com Cyclocybe aegerita en el Index Fungorum.[5] Aquest era el nom provisional previst inicialment. Posteriorment es va canviar a Cyclocybe cylindracea, però no va apaèixer així a Index Fungorum. Posteriorment es va esmenar en una segona publicació.[6] Per tant, Agrocybe aegerita i Cyclocybe aegerita són sinònims de Cyclocybe cylindracea, que és el nom prioritari[6]
Són semblants el socarrenc primerenc o pollancró primerenc (Agrocybe praecox) i el socarrenc arrugat (Agrocybe rivulosa). Ambdós tenen la carn amb olor i gust farinaci. El primer disposa de cordons miceliars blancs units al peu; el segon té la superfície del barret amb nomprosos plecs radials[3]
Comestibilitat[modifica]
Comestible. Molt apreciat[2]
Cultiu[modifica]
.jpg)
Es cultiva de manera dirigida sobre troncs de pollancre i salzes. També sobre substrats de serradures esmenades amb segó i esterilitzades.
Es creu que ja es conreaven entre els romans.[7]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ «Banc de Dades de la Biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 30 novembre 2023].
- ↑ «Species Fungorum - Species synonymy». [Consulta: 30 novembre 2023].
- ↑ 6,0 6,1 Vizzini, Alfredo; Angelini, Claudio; Ercole, Enrico «Le sezioni Velatae e Aporus di Agrocybe sottogenere Aporus: rivalutazione del genere Cyclocybe Velen. ed un nuova specie». Bollettino della Associazione Micologica ed Ecologica Romana, 92, 2014, pàg. 21-38.
- ↑ Secció Micològica Museu Balear de Ciències Naturals. «Agrocybe aegerita». Arxivat de l'original el 15 d'octubre de 2014. [Consulta: 12 octubre 2014].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pollancró |