Pollancre ver
| Populus nigra | |
|---|---|
| Dades | |
| Font de | black poplar wood (en) |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Estat de conservació | |
| UICN | dades insuficients |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malpighiales |
| Família | Salicaceae |
| Gènere | Populus |
| Espècie | Populus nigra L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Distribució | |
El pollancre, arbre poll, clop, cople, glop, mudella, poll, poll bordissot, poll negre, polla, pollanc, pollancre ver o xop (Populus nigra)[2] és una espècie de planta amb flors del gènere Populus dins la família de les salicàcies (Salicaceae). És un arbre natiu de la zona que va des d'Europa i el nord mediterrani d'Àfrica fins a Xinjiang, a l'oest de la Xina.[3] Ha estat cultivat des de l'antiguitat i viu als boscos de ribera i llocs humits, i també a les terres remogudes, sempre lluny de la sequedat i entre 0 i 1.400 metres d'altitud (rarament fins a 1.600 metres).[4]
Addicionalment pot rebre els noms d'alba, alba negra, àlber, clop bord, clop marí, clop negre, clops, om de riu, polla borda, pollancre bord, pollancre comú, pollanera, polls, pòpul, pòpul negre, populina, xop bord, xop negre i xopa. També s'han recollit les variants lingüístiques almudella, bíbol, clopa, clum, clupus, colpe, copla, píbol, pígol, poll negra, pollàncol, pollangre, popolina, popul, popul negre, txop i xop del terreno.[2]
Descripció
[modifica]Arriba normalment a fer de 20 a 30 m d'alçada i excepcionalment a 40 m. La seva escorça és d'una color grisa característica i llisa, la qual a poc a poc es va esquerdant. Les seves fulles es poden reconèixer fàcilment, ja que tenen una forma triangular molt clara, oscil·lant entre una forma de diamant a una de triangular de 5-8 cm de llarg i 6-8 cm d'ample i són verdes en la cara i l'anvers. El pollancre és una espècie dioica, és a dir que hi ha peus mascle i peus femella, i en tots els casos les flors es disposen en aments, una agrupació densa de flors allargada i cilíndrica que, en el cas dels pollancres, són molt fàcils de veure al febrer i març, ja que surten abans que brotin les fulles. Les seves llavors són minúscules i tenen uns pèls llargs cotonosos dissenyats expressament perquè la dispersió de les llavors es faci a través del vent, i així arribar el més lluny possible.
Taxonomia
[modifica]Existeixen tres subespècies, tot i que alguns botànics en distingeixen una quarta:
- Populus nigra subsp. nigra.
- Populus nigra subsp. betulifolia (Pursh) W.Wettst.
- Populus nigra subsp. caudina (Ten.) Bugała.
- Populus nigra var. afghanica Aitch. & Hemsl. (sinònim P. nigra var. thevestina)
Referències
[modifica]- ↑ «Populus nigra» a EOL. Data consulta: 28 de gener de 2014.
- ↑ 2,0 2,1 «Populus nigra». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 11 octubre 2025].
- ↑ «Populus nigra L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 11 octubre 2025].
- ↑ «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 6 febrer 2016].

