Portabandera del Rei d'Aragó
El Portabandera del Rei d'Aragó o Alferes era un càrrec de la màxima dignitat a la Corona d'Aragó i era l'encarregat de portar i custodiar la Senyera Reial del Rei d'Aragó durant les campanyes militars.
Història
[modifica]El segle xii a la cort catalanoaragonesa va aparèixer el càrrec de senyaler reial amb les funcions tant de cap de la guàrdia personal del sobirà com de portabandera de l'estendard reial al camp de batalla.[1] En ocasions cerimonials també s'ocupava de presentar solemnement l'espasa del rei. Aquesta dignitat era molt similar a la de l'alférez mayor del reino, el càrrec homòleg a la corona castellana.[1]
Però amb el temps va perdre atribucions i dignitat, fins al punt que a la baixa edat mitjana només desenvolupava la funció de banderer reial.[1]
Llista de portabanderes coneguts
[modifica]Entre 1162 i 1196 foren alferes Ximeno d'Atrosilla, Gonçalbo Copelino, Sancho Ramírez, Artal II d'Alagón, Tarino i Portolés. El 1229 ho era Pero Cornel III.
Orígens llegendaris
[modifica]Les Cròniques de l'edat moderna recullen dues versions de la llegenda històrica entorn del Portabandera del Rei d'Aragó i la Senyera Reial. La llegenda explica que el rei Alfons II d'Aragó, fill de Ramon Berenguer IV de Barcelona i de Peronella d'Aragó, decidí canviar les armes dels reis d'Aragó i adoptar les armes comtals del seu pare, els Quatre Pals, convertint-la en la Senyera Reial del Rei d'Aragó. Davant d'aquest canvi, l'aristocràcia militar aragonesa li reclamà que, ja que adoptava el senyal dels comtes de Barcelona, els reservés el privilegi de ser els seus portabanderes. El rei Alfons II d'Aragó acceptà i a partir d'aleshores el càrrec de Portabandera del Rei d'Aragó estigué reservat a l'aristocràcia militar aragonesa. L'altra versió de la llegenda afirma que el canvi de les armes dels reis d'Aragó i el privilegi de ser portabandera ja ho pactaren el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i el rei Ramir II d'Aragó en tractar-se els capítols matrimonials del comte de Barcelona i la reina Peronella d'Aragó.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 991, entrada: "senyaler". ISBN 84-297-3521-6.
Bibliografia
[modifica]- Crònica de Sant Joan de la Penya
- Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona
- Sánchez Casabón, Ana Isabel «Los cargos de mayordomo, senescal y dapifer en el reinado de Alfonso II de Aragón». Aragón en la Edad Media, Nº 8, 1989, pàg. 599-610. ISSN: 0213-2486. (castellà)