Pozoantiguo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPozoantiguo
Escut de Pozoantiguo

Localització

41° 35′ 53″ N, 5° 26′ 02″ O / 41.5981471°N,5.4338766°O / 41.5981471; -5.4338766
Estat Espanya
Comunitat autònoma Castella i Lleó
Província província de Zamora
Capital Pozoantiguo
Població
Total 242 (2016)
• Densitat 6,42 hab/km²
Geografia
Superfície 37,68 km²
Altitud 715 m
Limita amb Toro
Organització i govern
• Alcalde Manuel Álvarez Fuentefría
Indicatius
Codi postal 49835
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 49163
Modifica dades a Wikidata

Pozoantiguo és un municipi de la província de Zamora a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1991 1996 2001 2004
430 392 342 306

Història[modifica]

La seva fundació sembla remuntar-se a l'Edat Mitjana, emmarcant dins el procés repoblador emprès pels reis lleonesos a l'alfoz Toresano. En tot cas, la història documental comença amb l'arribada dels cistercencs a Moreruela en l'any 1143. El nom de la riera «Adalia» remet a reminiscències de la presència àrab en aquestes terres. En els documents més antics el nom del poble apareix com «Poçatigo» i «Poço antiguo» derivat del llatí «puteus antiquus», al qual donaria origen l'abundància de deus que hi ha al lloc. Així, el 16 d'abril de 1159, durant el regnat de Ferran II de Lleó, Pozoantiguo apareix esmentat en una donació a la Diòcesi de Zamora per part del comte Osorio i la seva dona Teresa.[1]

Va tenir un hospital per a pobres i caminants, documentat ja al 1552 i que va perviure fins al segle XIX sota l'administració d'una confraria. D'altra banda, des de les Corts lleoneses de 1188, Pozoantiguo va ser una de les localitats representades per la ciutat de Toro a Corts, sent una de les que va integrar posteriorment la província de Toro, depenent des de l'Edat Mitjana de la rectoria i l'arxiprestat toresà.[2] [3]

Ja en l'Edat Contemporània, en crear-se les actuals províncies mitjançant la divisió provincial de 1833, Pozoantiguo va quedar enquadrat en la província de Zamora, dins de la Regió Leonesa.[4] En aquesta època, a mitjans del s. XIX, Pascual Madoz en el seu Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seves possessions d'ultramar recollia l'existència de tres esglésies parroquials en Pozoantiguo (Sant Pere, Sant Salvador i Sant Joan Baptista).[5]

Referències[modifica]

  1. Martín, José Luis. Documentos del Archivo Catedralicio de Zamora. Universidad de Salamanca, p. 17. 
  2. Sánchez Herrero, José. Las diócesis del reino de León: siglos XIV y XV. Centro de Estudios e Investigación 'San Isidoro', ed, 1978, p. 429. 
  3. Salgado Fuentes, Carlos Javier. La evolución de la identidad regional en los territorios del antiguo Reino de León (Salamanca, Zamora, León). Universidad de Salamanca, 2016, p. 152. 
  4. «Real Decreto de 30 de noviembre de 1833 sobre la división civil de territorio español en la Península e islas adyacentes en 49 provincias», Gaceta de Madrid. 1833.
  5. Madoz, Pascual (1849). Est. Literario-Tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, ed. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, Volumen 13. p. 189.