Processament digital de so

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El processament digital d'àudio és un tipus de processament de senyals digitals especialitzat en el tractament del senyal d'àudio. Trobem exemples d'aplicacions del processament digital de so en aplicacions musicals com ara l'equalitzador, els efectes de so (distorsió, compressió, ressò...), l'espacialització del so, còdecs d'àudio, entre d'altres

Avantatges i inconvenients de la digitalització[modifica | modifica el codi]

Un senyal digital no és audible, ja que requereix haver estat descodificat abans de la seva reproducció. No obstant això, la codificació i la descodificació posterior d'un senyal digital per a la seva audició té diversos avantatges, encara que també presenta alguns inconvenients.

Avantatges[modifica | modifica el codi]

  1. El senyal discret (digital) és més fàcil de transmetre, emmagatzemar o manipular (en el cas del so: editar, comprimir, etc.).
  2. El senyal digital és immune al soroll. El senyal digital és menys sensible que l'analògic a les interferències, etc.
  3. Es pot prendre una mostra de so i canviar-ne qualsevol dels paràmetres per generar un so diferent sense haver-lo de recrear en la realitat. Les aplicacions d'aquest avantatge a l'hora de generear efectes especials és infinita.
  4. El senyal digital permet la multigeneració infinita sense perdre qualitat. Aquest avantatge només és aplicable als formats de disc òptic, la cinta magnètica digital, encara que en menor mesura que l'analògica (que només suporta com a molt 4 o 5 generacions), també va perdent informació amb la multigeneració.
  5. Davant la pèrdua de certa quantitat d'informació, el senyal digital pot ser reconstruït gràcies al sistema de regeneració de senyals (usat també per amplificar, sense introduir-hi distorsió). També compta amb sistemes de detecció i correcció d'errors que, per exemple, permeten introduir el valor d'una mostra malmesa, obtenint el valor mitjà de les mostres adjacents (interpolació).
  6. El senyal digital es pot enviar a gairebé qualsevol punt del planeta, en qualsevol moment i a un cost molt baix mitjançant Internet. També es pot reenviar al seu remitent o algun altre destinatari, sense que en cap moment el senyal pateixi variacions o alteracions de qualitat severes.
  7. No es degrada amb el temps.

Inconvenients[modifica | modifica el codi]

  1. Es necessita una conversió analògica-digital prèvia i una descodificació posterior en el moment de la recepció.
  2. Hi ha una pèrdua inherent d'informació a l'hora de convertir la informació contínua en discreta. Per mínim i insignificant que sigui, sempre hi ha un error de quantificació que impedeix que el senyal digital sigui exactament equivalent a l'analògic que el va originar.
  3. El senyal digital ocupa més amplada de banda per a ser transmès que l'analògic. A més, requereix una sincronització precisa entre els temps del rellotge de transmissor, respecte als del receptor. Un desfasament, per mínim que sigui, canvia el senyal completament.
  4. Si s'utilitza compressió amb pèrdua, serà impossible reconstruir el senyal original.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Processament digital de so Modifica l'enllaç a Wikidata