Vés al contingut

Pronunciació rebuda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La pronunciació rebuda (Received Pronunciation en anglès, abreviat com RP) és la manera estàndard de pronunciar de l'anglès habitual al Regne Unit,[1] definit al Concise Oxford English Dictionary com "la pronunciació habitual de l'anglès tal com es parla al sud d'Anglaterra",[2] tot i que també es pot escoltar en parlants nadius a tot Anglaterra i Gal·les.[3][4] Peter Trudgill va estimar el 1974 que el 3 % dels habitants britànics eren parlants RP,[5] però aquesta estimació ha estat molt qüestionada per l'expert en fonètica J. Windsor Lewis.[6]

L'RP gaudeix d'un gran prestigi social al Regne Unit,[7] i és considerat el dialecte d'aquells amb poder, diners i influència, tot i que pot percebre's negativament per certs sectors en l'associar-se amb privilegis immerescuts.[8][9] Des de la dècada de 1960 s'ha estat més permissiu amb altres varietats regionals d'Anglaterra a l'educació.[10]

L'estudi de l'RP només s'ha centrat en la pronunciació, mentre que l'anomenat anglès estàndard, anglès del rei, anglès d'Oxford, anglès escolar o anglès de la BBC (tots són sinònims) és un terme que engloba d'altres matèries com la gramàtica, el vocabulari i l'estil. Un individu que utilitza la pronunciació rebuda parla habitualment en aquesta varietat.

Referències i bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ McDavid, 1965, p. 255.
  2. ↑ Pearsall, 1999, p. xiv.
  3. ↑ Jack Windsor Lewis. «General British Pronunciation», 15-07-2008.
  4. ↑ Wells, 2008, p. xiv.
  5. ↑ Trudgill, Peter. «Sociolinguistics of Modern RP». University College London, 08-12-2000. [Consulta: 3 octubre 2012].
  6. ↑ «A Notorious Estimate». [Consulta: 17 gener 2017].
  7. ↑ Hudson, 1981, p. 337.
  8. ↑ Crystal, David. «Language and Time». BBC voices. BBC, 01-03-2007. [Consulta: 18 abril 2011].
  9. ↑ McArthur, 2002, p. 43.
  10. ↑ Fishman, 1977, p. 319.

Bibliografia

[modifica]
  • Collins, Beverley; Mees, Inger M. The Phonetics of English and Dutch. 5th. Brill Publishers, 2003. ISBN 9004103406.  «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-12-28. [Consulta: 5 abril 2018].
  • Collins, Beverley; Mees, Inger. Practical Phonetics and Phonology: A Resource Book for Students. 3rd. Routledge, 2013. ISBN 978-0-415-50650-2. 
  • Gimson's Pronunciation of English. 7th. London: Hodder, 2008. ISBN 0340958774. 
  • Crystal, David. The Cambridge Encyclopedia of the English Language. 2. Cambridge University Press, 2003. ISBN 0-521-53033-4. 
  • Crystal, David. The Stories of English. Penguin, 2005. 
  • DuPonceau, Peter S. «English phonology; or, An essay towards an analysis and description of the component sounds of the English language.». A: Transactions of the American Philosophical Society. 1, 1818, p. 259–264. 
  • Ellis, Alexander J. On early English pronunciation. New York, (1968): Greenwood Press, 1869. 
  • Elmes, Simon. Talking for Britain: A journey through the voices of our nation. Penguin, 2005. ISBN 0-14-051562-3. 
  • Fishman, Joshua «"Standard" versus "Dialect" in Bilingual Education: An Old Problem in a New Context». The Modern Language Journal, 61, 7, 1977, p. 315–325. DOI: 10.2307/324550.
  • Gimson, Alfred C. An Introduction to the pronunciation of English. London: Edward Arnold, 1970. 
  • Gimson, Alfred C. Pronunciation of English. 3rd, 1980. 
  • Gimson, Alfred Charles. Gimson's Pronunciation of English. 8th. Routledge, 2014. ISBN 9781444183092. 
  • Gupta, Anthea Fraser «Baths and becks». English Today, 21, 1, 2005, p. 21–27. DOI: 10.1017/S0266078405001069. ISSN: 0266-0784.
  • Halle, Morris; Mohanan, K. P. «Segmental Phonology of Modern English». Linguistic Inquiry. The MIT Press, 16, 1, 1985, p. 57–116.
  • Hudson, Richard «Some Issues on Which Linguists Can Agree». Journal of Linguistics, 17, 2, 1981, p. 333–343. DOI: 10.1017/S0022226700007052.
  • International Phonetic Association. Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge University Press, 1999. ISBN 978-0521637510. 
  • Jenkins, Jennifer. The Phonology of English as an International Language. Oxford, 2000. 
  • Jones, Daniel. English Pronouncing Dictionary. 1st. Dent, 1917. 
  • Jones, Daniel. English Pronouncing Dictionary. 2nd, 1926. 
  • Jones, Daniel. An Outline of English Phonetics. 9th. Heffer, 1967. 
  • Jones, Daniel. Cambridge English Pronouncing Dictionary. 18. Cambridge University Press, 2011. 
  • de Jong, Gea; McDougall, Kirsty; Hudson, Toby; Nolan, Francis. «The speaker discriminating power of sounds undergoing historical change: A formant-based study». A: the Proceedings of ICPhS Saarbrücken, 2007, p. 1813–1816. 
  • Ladefoged, Peter. Vowels and Consonants. Thomson, 2004. 
  • Lodge, Ken. A Critical Introduction to Phonetics. Continuum, 2009. 
  • McArthur, Tom. The Oxford Guide to World English. Oxford University Press, 2002. 
  • McDavid, Raven I. «American Social Dialects». College English, 26, 4, 1965, p. 254–260. DOI: 10.2307/373636.
  • Mugglestone, Lynda. 'Talking Proper': The Rise of Accent as Social Symbol (2nd ed.). Oxford University Press, 2003. 
  • Newbrook, Mark. «West Wirral: norms, self-reports and usage». A: Urban Voices, 1999, p. 90–106. 
  • Pearce, Michael. The Routledge Dictionary of English Language Studies. Routledge, 2007. 
  • The Concise Oxford English Dictionary. 10th, 1999. 
  • Petyt, K. M.. Dialect and Accent in Industrial West Yorkshire. John Benjamins Publishing, 1985. 
  • Ramsaran, Susan. «RP: fact and fiction». A: Studies in the Pronunciation of English: A commemorative volume in honour of A. C. Gimson. Routledge, 1990, p. 178–190. 
  • Roach, Peter «British English: Received Pronunciation». Journal of the International Phonetic Association, 34, 2, 2004, p. 239–245. DOI: 10.1017/S0025100304001768.
  • Roach, Peter. English Phonetics and Phonology. 4th. Cambridge University Press, 2009. ISBN 0-521-40718-4. 
  • Roach, Peter. Cambridge English Pronouncing Dictionary. 18th. Cambridge University Press, 2011. ISBN 9780521152532. 
  • Roca, Iggy; Johnson, Wyn. A Course in Phonology. Blackwell Publishing, 1999. 
  • Rogaliński, Paweł. British Accents: Cockney, RP, Estuary English, 2011. ISBN 978-83-272-3282-3. 
  • Schmitt, Holger «The case for the epsilon symbol (ɛ) in RP DRESS». Journal of the International Phonetic Association, 37, 3, 2007, p. 321–328. DOI: 10.1017/S0025100307003131.
  • Shockey, Linda. Sound Patterns of Spoken English. Blackwell, 2003. 
  • Trudgill, Peter. The Dialects of England. Blackwell, 1999. 
  • Upton, Clive. «Received Pronunciation». A: A Handbook of Varieties of English. Walter de Gruyter, 2004, p. 217–230. 
  • Upton, Clive; Kretzschmar, William A.; Konopka, Rafal. Oxford Dictionary of Pronunciation for Current English. Oxford: Oxford University Press, 2001. 
  • Wells, John C. «Local accents in England and Wales». Journal of Linguistics, 6, 2, 1970, p. 231–252. DOI: 10.1017/S0022226700002632.
  • Wells, John C. Accents of English I: An Introduction. Cambridge, New York: Cambridge University Press, 1982. ISBN 0-521-29719-2. 
  • Wells, John C. Longman Pronunciation Dictionary. 3rd. Longman, 2008. ISBN 9781405881180. 
  • Wiik, K. Finnish and English Vowels. 94. Annales Universitatis Turkensis, 1965. 
  • Wikström, Jussi «An acoustic study of the RP English LOT and THOUGHT vowels». Journal of the International Phonetic Association, 43, 1, 2013, p. 37–47. DOI: 10.1017/S0025100312000345.
  • Wise, Claude Merton. Introduction to phonetics, 1957. 
  • Wright, Joseph. English Dialect Grammar, 1905. 
  • Wyld, Henry C. K.. A short history of English. 3rd. London: Murray, 1927. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pronunciació_rebuda&oldid=31351910»