Prova de Lachman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La prova de Lachman és una prova mèdica utilitzada per examinar el lligament encreuat anterior del genoll.[1] És reconeguda com la prova clínica amb major sensibilitat i especificitat per a la detecció de ruptura del lligament creuat anterior, fins i tot major que amb la prova del calaix.

Tècnica[modifica | modifica el codi]

El pacient ha d'estar en decúbit supí sobre la taula d'exploració, amb el genoll flexionat aproximadament 20 graus, en rotació externa. Amb una se subjecta l'extrem distal de la cuixa i amb l'altra l'extremitat superior de la tíbia. Amb el polze de la mà tibial col·locat sobre la tuberositat tibial s'han de moure en forma simultània la tíbia cap endavant i la cuixa cap enrere, observant el grau de desplaçament anterior de la tíbia.[2] Sempre s'ha de comparar el grau de desplaçament anterior amb el del genoll contrari.

Un moviment anterior significatiu indica un esquinç del lligament creuat anterior.

Epònim[modifica | modifica el codi]

La prova va ser batejada així en honor al cirurgià ortopèdic John Lachman.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Lachman Test - Wheeless' Textbook of Orthopaedics».
  2. Bates, guia d'exploració física i història clínica; 9a edició