Psicofísica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Una il·lustració de l'escalament psicofísic. A cada costat, el quadrat inferior conté 10 punts més que el superior. Tanmateix, la percepció és diferent: al costat esquerre, la diferència entre el quadrat superior i inferior és clarament visible. Al costat dret, els dos quadrats tenen el mateix aspecte.

La psicofísica és una branca de la psicologia que estudia la relació entre la magnitud d'un estímul físic i la intensitat amb què aquest és percebut per part d'un observador. El seu objectiu és poder trobar un escalament on pugui col·locar-se aquesta relació.[1] La recerca en psicofísica es va centrar inicialment en el sentit de la vista durant el segle xix, però el seu interès ràpidament es va expandir als altres sentits.[2]

L'escalament psicofísic s'ocupa, en psicologia i més concretament en psicometria, de construir escales de mesura de dimensions psicològiques que tenen un referent físic immediat, al contrari que l'escalament psicològic pròpiament dit. Aquests mètodes d'escalament entren directament en el camp de la percepció

Història[modifica]

El primer tractat en el qual s'utilitza la psicofísica és el tractat "El comptador de sorra", escrit per Arquímedes al segle III a.C., posteriorment va ser desenvolupada per Hermann von Helmholtz. La investigació en psicofísica es va centrar inicialment en el sentit de la visió durant el segle xix, però el seu interès ràpidament es va expandir als altres sentits.

En el segle XIX va néixer un interès per relacionar mesures purament físiques (φ) amb constructes psicològics (ψ). Encara que Herbart va ser qui va proposar l'existència d'un llindar absolut (referint-se a la mínima intensitat que un estímul ha de tenir per ser perceptible el 50% de les vegades), va ser Weber qui va desenvolupar els mètodes psicofísics que permetien el càlcul d'aquests llindars, i amb ells el naixement dels mètodes psicofísics.[3]

Weber va formular la llei que porta el seu nom, millorada després per Fechner, de manera que va rebre el nom de llei de Weber-Fechner. Fechner va aportar els mètodes psicofísics indirectes, així com els conceptes de llindar absolut i llindar diferencial (mínima diferència que ha d'haver entre dos estímuls perquè siguin percebuts com a diferents).

Continuadors[modifica]

Stevens va reformular la psicofísica fechneriana a mitjan segle XX a la coneguda com funció potencial de Stevens, el que va donar lloc als anomenats mètodes directes d'escalament : aparellament de magnituds, aparellament de raons, aparellament d'intervals i escales de categories o de classificació.

Ben entrat el segle XX, es va formular la teoria de detecció de senyals, àmpliament difosa en l'estudi de la percepció. Les aportacions fetes pels autors van fer possible l'escalament psicològic pròpiament dit, la qual cosa no significa que l'escalament psicofísic hagi desaparegut, sinó que s'ha tornat més específic per mesurar determinades aptituds.[4]

Llei de Weber-Fechner[modifica]

La psicometria intenta mesurar objectivament el subjectiu mitjançant llindars. Així, un exemple d'experiment psicofísic és tractar de trobar el mínim canvi necessari en la intensitat d'una llum perquè aquest canvi pugui ser percebut per part de l'observador (llindar diferencial). El model matemàtic més senzill que relaciona el canvi entre un esdeveniment físic i el percebut és conegut com la llei de Weber-Fechner.[5]

Altres mètodes psicofísics inclouen la teoria de detecció de senyals.

Referències[modifica]

  1. Gescheider G. Psychophysics: the fundamentals. 14. 3rd, 1997, p. 181–8. DOI 10.1080/08990229771042. ISBN 978-0-8058-2281-6. 
  2. Visual perception. 3rd. Psychology Press, 1996. 
  3. Gescheider G. «Chapter 2: Psychophysical Measurement of Thresholds: Absolute Sensitivity». A: Psychophysics: the fundamentals. 3rd. Lawrence Erlbaum Associates, 1997. ISBN 978-0-8058-2281-6. 
  4. John Krantz. "Experiencing Sensation and Perception" Arxivat 2017-11-17 a Wayback Machine.. pp. 2.3–2.4. Retrieved May 29, 2012.
  5. Gustav Theodor Fechner. Elemente der Psychophysik (Elements of Psychophysics), 1860. 

Bibliografia[modifica]

  • Coren, S., Ward, L.M., Enns, J. T. (1994) Sensation and Perception. (4th Ed.) Toronto: Harcourt Brace.
  • Kay, SM. Fundamentals of Statistical Signal Processing: Detection Theory (ISBN 0-13-504135-X)
  • McNichol, D. (1972) A Primer of Signal Detection Theory. London: George Allen & Unwin.
  • Van Trees HL. Detection, Estimation, and Modulation Theory, Part 1 (ISBN 0-471-09517-6; website)
  • Wickens, Thomas D., (2002) Elementary Signal Detection Theory. New York: Oxford University Press. (ISBN 0-19-509250-3)

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Psicofísica