Publi Ati Var

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPubli Ati Var
Nom original Publius Attius Varus
 Governador romà 


 Pretor 

Dades biogràfiques
Naixement data desconeguda.
Mort 17 de març de 45 aC
Q20089083
Activitat professional
Ocupació Polític i militar
Època República Romana
Batalles/guerres Batalla de Munda, batalla naval de Carteia i batalla de Thapsus
Dades familiars
Dinastia Attia
Modifica dades a Wikidata

Publi Ati Var o Publi Atti Var (llatí: Publius Attius Varus) fou un magistrat romà, partidari de Gneu Pompeu.

Va exercir la magistratura de pretor, però es desconeix en quin any, i fou governador d’Àfrica.

Segona guerra civil romana[modifica]

Article principal: Segona guerra civil romana

En esclatar la guerra civil (49 aC) era estacional al Picè amb una força considerable, amb quarters a Cingulum i després a Auximum; quan Cèsar es va acostar els habitants d’Auximum es van declarar al seu favor i Var va haver d’abandonar la ciutat i al retirar-se molts soldats van desertar. Amb la resta es va unir a Pompeu a la Pulla.

Quan Pompeu va decidir sortir d’Itàlia, Var va anar a Àfrica i va prendre possessió de la província que governava llavors Quint Ligari que només era llegat de Publi Considi Llong. Com que havia estat propretor pocs anys abans tenia molts contactes i va poder aixecar soldats per la causa pompeiana. Mentre Luci Eli Tuberó, un altre pompeià que havia estat nomenat pel Senat com a successor de Considi Llong a l’Àfrica, es va presentar a la província per prendre possessió però Var va refusar entregar el govern i no el va deixar ni desembarcar.

No gaire després Gai Escriboni Curió va creuar de Sicília a Àfrica amb dues legions per dominar la província per Juli Cèsar. Var va atacar a Curió a la Batalla d'Utica (49 aC), però fou derrotat i es va haver de tancar al darrere les muralles i estava en perill però fou salvat per l’arribada de forces del rei de Numídia Juba I; Curió fou llavors derrotat per Juba i va morir en la batalla, perdent quasi tota la infanteria; la cavalleria es va entregar a Var i tots foren executats per orde de Juba tot i que Var no ho volia.

Aquesta victòria va garantir la província pels pompeians, i allí van arribar els principals caps pompeians després de la derrota de Farsàlia el 48 aC. Var va haver d’entregar el govern a Quint Cecili Metel Pius Escipió, cosa que va fer a cara de gos. Se li va atorgar el comandament de la flota i va destruir alguns vaixells de Cèsar a Adrumetum.

Després de la derrota a la batalla de Thapsus (46 aC), Var va anar a Hispània amb Gneu Pompeu el Jove i fou derrotat a la batalla naval de Carteia contra Gai Didi, un dels almiralls de Juli Cèsar; llavors es va reunir amb l’exèrcit pompeià a terra. Va morir a la batalla de Munda. El seu cap fou portat a Cèsar.