Punt calent de biodiversitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un punt calent de la biodiversitat, o, en anglès biodiversity hotspot, és una regió biogeogràfica amb un reservori significatiu de biodiversitat que es troba amenaçada per la destrucció del seu habitat. Es defineix exactament com una regió que compleix dues característiques importants: que en la regió es trobin més de 1.500 espècies de plantes vasculars endèmiques, és a dir més del 0.5% del total de plantes vasculars endèmiques del món, i haver perdut com a mínim un 70% de l'hàbitat original que conformava la regió. Aplicant aquests dos criteris, s'obtenen 34 punts calents de biodiversitat, que en conjunt contenen més d'un 50% del total de plantes vasculars del món i un 42% del total de vertebrats terrestres. Originalment aquestes regions intactes ocupaven el 15.7% de la superfície emergida terrestre però a causa de la pèrdua d'hàbitats aquest percentatge s'ha reduït a un 2.3%.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer cop que apareix el concepte "Punt calent de biodiversitat" en la literatura científica va ser per Norman Myers el 1988 en l'article següent: “The Environmentalist”,[1] on categoritzava 10 punts calents de biodiversitat amb uns alts índexs d'endemisme de plantes vasculars i una gran reducció de la seva extensió original. Dos anys més tard (1990) va publicar un segon article,[2] on es van afegir vuit punts més. L'organització no governamental Conservation International va adoptar aquests criteris com a categories internacionals el 1986. Deu anys més tard, el 1996, es va proposar una revisió exhaustiva del concepte i de totes les àrees estudiades, donat com a resultat els dos criteris de classificació anomenats anteriorment. Aquestes conclusions es van publicar en el llibre Hotspots: Earth's Biologically Richest and Most Endangered Terrestrial Ecoregions;[3] republicat un any després a la revista Nature (Myers, et al. 2000). En aquesta revisió constaven ja 25 punts calents de biodiversitat. Més tard, l'any 2005, es va publicar una segona revisió anomenada simplement Hotspots Revisited on es van afegir sis noves àrees i es van subdividir algunes ja existents, sumant un total de 34 punts.

Punts calents de biodiversitat per zones[modifica | modifica el codi]

'Amèrica del Nord i Central'
'Amèrica del Sud'
'Europa i Àsia Central'
'Àfrica'
  • Muntanyes Usambara
  • Cape Floristic Region
  • Boscos Costaners de l'Est d'Àfrica
  • Eastern Afromontane
  • Guinean Forests of West Africa
  • Horn of Africa
  • Madagascar and the Indian Ocean Islands
  • Maputaland-Pondoland-Albany
  • Succulent Karoo
'Àsia'

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Myers, N. The Environmentalist 8 187-208 (1988)
  2. Myers, N. The Environmentalist 10 243-256 (1990)
  3. Russell A. Mittermeier, Norman Myers and Cristina Goettsch Mittermeier, Hotspots: Earth's Biologically Richest and Most Endangered Terrestrial Ecoregions, Conservation International, 2000 ISBN 978-968-6397-58-1

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]