Punt directe
En tennis, un punt directe o ace és un servei legal que no és tocat pel receptor, donant el punt al servidor.[1][2][3]
Es veuen generalment en el primer servei d'un tennista, doncs la possibilitat d'efectuar un segon intent li dona marge a arriscar, colpejant la pilota amb la màxima força i apurant la col·locació de la pilota, cercant les cantonades de l'àrea de servei.[4] Segons l'International Tennis Hall of Fame, aquest terme va ser encunyat per la periodista esportiva Allison Danzig.[5]
Rècords individuals[modifica]
.jpg)
.jpg)
Els punts directes s'han registrat oficialment en els circuits de tennis professional des de 1991,[6] de manera que aquests rècords comencen en aquell moment.
Entre els rècords aconseguits per John Isner, destaquen el de més aces en un únic torneig, amb 214 a Wimbledon 2018;[7] el de més conversions en un únic partit, amb 113 durant el seu enfrontament d'11 hores amb Nicolas Mahut el 2010; i és l'esportista amb més punts directes en tota la carrera, amb 14.470.[8][9]
Ivo Karlović és qui més aces va convertir en un partit disputat al millor de tres sets amb 45, al Halle Open de 2015.[10] Dues setmanes més tard, a Wimbledon, es va convertir en l'únic jugador que va aconseguir almenys 40 punts directes en tres partits consecutius.[11]
Goran Ivanišević té el rècord de punts directes en una temporada, amb els 1.477 aces aconseguits l'any 1996.[12] Al torneig de Wimbledon de 2001, va convertir-ne 213, la millor marca fins aleshores, només un per sota de la millor marca d'Isner.[7]
Roger Federer va aconseguir 50 punts directes en la final de Wimbledon del 2009, el rècord en una final de Grand Slam.[13] També ocupa la tercera posició de la classificació històrica.[8]
Serena Williams té el rècord de més punts directes en un torneig femení, amb 102, quan va guanyar el títol de Wimbledon 2012.[14]
Karolína Plísková té la millor marca en una sola temporada, amb 530 el 2016.[15] L'any anterior, ja havia establert la xifra de 517.[16] També té el rècord d'aces en un sol partit, 31, a l'Open d'Austràlia 2016.
Referències[modifica]
- ↑ «punt directe | enciclopedia.cat». GEC. [Consulta: 28 novembre 2023].
- ↑ «Definition of ace» (en anglès). www.dictionary.com. Arxivat de l'original el 2022-09-15.
- ↑ Diccionari de Tennis. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991, p. 60. ISBN 84-7739-234-X [Consulta: 24 novembre 2023].
- ↑ «Tip of the Week - December 19, 2005 - Your Second Serve». Arxivat de l'original el September 28, 2007.
- ↑ «Allison Danzig». International Tennis Hall of Fame. Arxivat de l'original el 4 June 2015.
- ↑ «ATP Tennis Media Conference». www.asapsports.com, August 8, 2007. Arxivat de l'original el 2022-09-15.
- ↑ 7,0 7,1 «Five takeaways from Anderson's marathon win over Isner at Wimbledon». tennis.com, 13-07-2018. Arxivat de l'original el 2022-09-15.
- ↑ 8,0 8,1 «Ultimate Tennis Statistics - Aces». www.ultimatetennisstatistics.com. Arxivat de l'original el 2022-09-15.
- ↑ «Aces | ATP Tour | Tennis». ATP Tour. Arxivat de l'original el 2022-09-15.
- ↑ «Karlovic beats Berdych with record 45 aces in Halle; Federer reaches semis». tennis.com, 19-06-2015. Arxivat de l'original el 2022-09-15.
- ↑ «Ivo Karlovic Strikes 41 Aces To Advance At Wimbledon». atptour.com, 04-07-2015. Arxivat de l'original el 2022-09-15.
- ↑ «Goran Ivanisevic - Player Stats - ATP Tour - Tennis». atptour.com. Arxivat de l'original el 2022-09-15.
- ↑ «Federer outlasts Roddick for record 15th Slam». ESPN.com, 05-07-2009. Arxivat de l'original el 2022-09-15.
- ↑ «Serena taken to 3 sets, wins 5th Wimbledon» (en anglès). ESPN.com, 07-07-2012. Arxivat de l'original el 2022-09-15.
- ↑ «2016 – Serve Stats». WTA Tennis. Arxivat de l'original el 2022-09-15.
- ↑ «News | WTA Tennis English». Arxivat de l'original el 2017-01-24. [Consulta: 27 gener 2017].