Punxaflors de bigotis
Diglossa mystacalis  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thraupidae |
| Gènere | Diglossa |
| Espècie | Diglossa mystacalis Lafresnaye, 1846 Diglossa mystacalis |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El punxaflors de bigotis[1] (Diglossa mystacalis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids (Thraupidae)[2][3] que habita els clars de la selva humida i arbusts del Perú i oest de Bolívia.
Descripció
[modifica]El punxaflors de bigotis és un inconfusible mosquiter perforador de flors negre amb un bigoti blanc i una cloaca vermellosa. Algunes subespècies tenen una taca variable vermella i blanca al pit. No presenta dimorfisme sexual. S'assembla a una tàngara amb el bec prim i ganxut, i tendeix a mantenir el cos horitzontal mentre busca aliment en arbustos baixos en hàbitats humits al voltant i per sobre de la línia dels arbres. El cant és una sèrie ràpida i barrejada de xiulets aguts.[4]
Distribució i hàbitat
[modifica]El punxaflors de bigotis es distribueix pel pendent oriental al llarg de la serralada dels Andes des del nord del Perú (Amazones, al sud del riu Marañón) fins a l'oest de Bolívia (oest de Santa Cruz).[5]
Aquesta espècie és considerada poc comuna en el hàbitats naturals que li són propis: boscos baixos, vores de selves humides muntanes i matolls d'alta muntanya, principalment just a sota de la línia d'arbres, en altituds entre 2500 i 4000 m.[5]
Taxonomia i sistemàtica
[modifica]El punxaflors de bigotis va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg francès Frédéric de Lafresnaye el 1846 sota el mateix nom binomial i la localitat tipus és: «Yungas de la Paz, Bolívia».[6]
Amplis estudis filogenètics recents demostren que la present espècie és germana del parell format pel punxaflors setinat (D. lafresnayii) i punxaflors ventre-rogenc (D. gloriosissima).[7]
Etimologia
[modifica]El nom genèric Diglossa prové del grec antic «διγλωσσος/diglōssos» que significa de “llengua doble”, “que parla dos idiomes”.[8]
L'epítet específic mystacalis deriva del grec antic «μυσταξ/mustax, μυστακος/mustakus» que significa “mostatxo”, “bigoti”.[9]
Subespècies
[modifica]Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen quatre subespècies:[10]
- D. m. unicincta (Hellmayr, 1905) – Andes del nord del Perú (Amazones al sud fins al centre d'Huánuco).
- D. m. pectoralis (Cabanis, 1873) – Andes del centre del Perú (cel centre d'Huánuco fins a Junín).
- D. m. albilinea (Chapman, 1919) – Andes del sud del Perú (Ayacucho fins a Puno).
- D. m. mystacalis (Lafresnaye, 1846) – Andes del nord-oest de Bolívia (La Paz, Cochabamba i oest de Santa Cruz).
Referències
[modifica]- ↑ «Punxaflors de bigotis». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/10/2022(català)
- ↑ «Moustached Flowerpiercer- Diglossa mystacalis». Avibase. [Consulta: 20 juliol 2026].
- ↑ «Diglossa mystacalis». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 20 juliol 2026].
- ↑ «punxaflors de bigotis». eBird. [Consulta: 20 juliol 2026].
- 1 2 Ridgely, Robert; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines (en anglès). Austin: University of Texas Press., 2009, p. 575, làmina 88(8) (Mildred Wyatt-World series in ornithology). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ «Diglossa mystacalis» (en francès). Revue zoologique, 1846, 1846, p. 318. Arxivat de l'original el 2025-12-11. ISSN: 1259-6493.
- ↑ Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Diglossa» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 20 juliol 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: mystacalis» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 20 juliol 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 20 juliol 2026].
