Quint Fabi Màxim Emilià
| Nom original | (la) Quintus Fabius Maximus Aemilianus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 189 aC antiga Roma |
| Mort | 130 aC (58/59 anys) Roma |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 145 aC – 145 aC Juntament amb: Luci Hostili Mancí | |
| Pretor | |
| Governador romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Família | Fabi Màxim |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Quint Fabi Màxim Al·lobrògic |
| Pares | Luci Emili Paulus Macedònic i Quint Fabi Màxim (pretor) i Papiria (en)  |
| Germans | Publi Corneli Escipió Emilià Africà, Aemilia (en) , Aemilia (en) i Aemilia (en) |
| Parents | Quint Fabi Màxim (pretor) (pare adoptiu) |
Quint Fabi Màxim Emilià (en llatí Quintus Fabius Q. F. Q. N. Maximus Emilianus) va ser un magistrat romà. Era fill de Luci Emili Paul·le Macedònic i va ser adoptat per Quint Fabi Màxim Verrugòs, i passà per aquesta adopció, a la gens Fàbia.
El 168 aC va servir amb el seu pare biològic, Luci Emili Paul·le, a la Tercera Guerra Macedònica. Emili Paul·le el va enviar a Roma amb la notícia de la victòria a Pidna. Era pretor a Sicília els anys 149 aC i 148 aC. Va ser elegit cònsol el 145 aC juntament amb Luci Hostili Mancí. Va rebre la província d'Hispània on va lluitar contra Viriat a la Guerra lusitana, al que va derrotar però no va poder capturar.
Fabi Màxim va ser deixeble i patró de l'historiador Polibi, que va enregistrar alguns trets interessants i honorables de la seva conducta filial i fraterna, i de l'afecte que el seu germà petit, Escipió Emilià, li va tenir.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 994.