Rafael Xambó Olmos

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRafa Xambó
1974 Premi Noves Veus de Sabadell.JPG
Rafa Xambó al Festival de Noves Veus de 1974
Biografia
Naixement 1954 (63/64 anys)
Algemesí
Activitat
Ocupació Cantant, sociòleg i professor
Període d'activitat Des dels anys 70
Ocupador Universitat de València
Partit polític Partit Socialista d'Alliberament Nacional
Gènere artístic cançó, poesia, narrativa, assaig
Instrument veu, guitarra acústica

Lloc web www.rafaxambo.net
Modifica les dades a Wikidata

Rafa Xambó (Algemesí, 1954) és un escriptor, músic i sociòleg valencià.

Trajectòria musical[modifica]

La seua trajectòria musical comença a la dècada dels 70, formant part dels cantants de la segona generació de la Nova Cançó, amb un repertori de cançons reivindicatives i interpretades en valencià.


En 1974 va guanyar el Primer Premi del Festival de Noves Veus (Sabadell). En 1975 va ser entrevistat per a la primera pel·lícula documental comercial en català, La Nova Cançó, de Francesc Bellmunt.

Cartell del festival d'Alacant de 1975, amb Rafa Xambó, entre d'altres.

El 1992 coprodueix un disc amb Juli Bustamante (Ciutat Magnètica, editat per Picap) on canta una versió de Lou Reed i col·labora en altres cançons com a lletrista.

Després de dècades de silenci musical, a l’estiu del 2002 va treure el disc 7 acústics (PM produccions) que va tenir molt bona acollida entre el públic i la crítica. El disc va ser triat per la crítica com un dels millors discos de cançó d’autor de l’any 2002, i va quedar quart en la selecció de la revista Enderrock.

Actuació l'abril de 2014

Aquest disc naix sota el nom Rafa Xambó i La Fusteria (grup format pels guitarristes Àlvar Carpi i Carles Carrasco, posteriorment s’hi afegirien Josep Maravilla al baix i Bernat Pellicer a la bateria), amb els quals grava també el disc compacte Dies Oberts (Cambra Records, 2003), disc que combinava les cançons que Xambó havia creat en els darrers anys, amb algunes de la primera etapa i l'homenatge al seu amic Carles Barranco a qui dedica el disc i recupera el tema de Barranco "Vull veure ja".

El següent disc és Cançons de la memòria trista, amb Albert Ortega, Bertomeu, com a productor (Picap, 2006), el qual fou guardonat amb el Premi al millor disc de cançó d'autor als Premis Ovidi Montllor de 2007.

El 2008 va estrenar l'espectacle Poemes i cançons en companyia de la poetessa Isabel García Canet.

El disc següent, Andanes(Picap, 2010), també produït per Albert Ortega, va rebre dos Premis Ovidi Montllor, un en la modalitat de millor disc de cançó d’autor l’any 2010 i l'altre en la modalitat de millor lletra pel tema “A Glasgow”.

El nou espectacle i disc, T'estimo tant. Sonets de Shakespeare[1] (Comboi Records, 2013), ens presenta un cantant sòlid i inspirat que, de la mà dels versos del gran poeta universal, ofereix unes cançons insòlites en el panorama cultural actual en català. Dotze mirades a la passió amorosa, carnal i espiritual, que es fan vives i corprenen l’oient en la versió catalana de Txema Martínez, el poeta de Lleida que, amb la seua traducció, ens ofereix un Shakespeare fresc, jove i genial. No endebades, el llibre de Txema Martínez que recull tots els Sonets de Shakespeare, editat per Eumo Editorial (2010), va rebre el Premi Jordi Domènech de traducció de poesia.

Moment de l'estrena del CD T'estimo tant. Sonets de Shakespeare

El format de l’espectacle, piano –Salva Vázquez-, violoncel- Matthieu Saglio- i veu i guitarra -Rafa Xambó- contribueix a fer de l’experiència de l’escolta una vivència intensa que combina el bo i millor del format de trio clàssic amb els accents del jazz i el rerefons de la cançó popular contemporània. La ductilitat del piano i la intensitat lírica del violoncel s’alien amb la veu i guitarra de Rafa Xambó per fer-nos sentir  una experiència inoblidable.

Discografia[modifica]

  1. 7 acústics (PM produccions, 2002)
  2. Dies Oberts] (Cambra Records, 2003)
  3. ' Cançons de la memòria trista (Picap, 2006)
  4. Andanes (Picap, 2010)
  5. T'estimo tant. Sonets de Shakespeare (Comboi Records, 2013)

Trajectòria professional i social[modifica]

Rafa Xambó és professor titular del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, del qual fou director del 2003 al 2006. Premi extraordinari de doctorat de la Universitat de València per la tesi El sistema comunicatiu valencià (1996). Especialitzat en sociologia de la comunicació, va realitzar estudis predoctorals al Centre d’Estudis de la RAI (Roma, 1987) i a la UAB (Barcelona, 1989). Ha sigut investigador convidat del Media Group de la Universitat de Glasgow (Regne Unit, 2008 i 2009). Ha participat en diversos grups de recerca, com ara, el Grup d’Estudis Internacionals de Televisió (1997-2004). És membre de la Societat Catalana de Comunicació de l'IEC, de l' AE-IC i de l'Associació d'Escriptors en llengua catalana (AELC).

Fou director del Centre de Produccions Audiovisuals de la Universitat de València del 1991 al 1999.

Va ser col·laborador de Ràdio 9 i Canal 9 en la dècada dels 90, i també de la revista El Temps i Saó i altres mitjans escrits i audiovisuals. Columnista del diari Levante-EMV.

Ha escrit nombrosos articles d'investigació, ha dirigit recerques i tesis doctorals. L'any 2010 va coordinar el número monogràfic de la revista Arxius de Ciències Socials, n. 23, dedicat a la sociologia dels media al País Valencià.

Molt sovint ha participat en diverses causes per la llengua i cultura valencianes, com la constitució del Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics en Valencià o l'elaboració de la pel·lícula documental Ja en tenim prou (2007).

Ha estat membre del CA de RTVV a proposta del grup parlamentari Compromís des del 2011 fins al tancament RTVV.[2]

Manté dos blocs allotjats al diari digital Vilaweb9 off the record i Falques.

Actualment és membre del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (la nova RTVV).

Trajectòria literària[modifica]

A més de nombrosos llibres i articles divulgatius sobre la seva professió, la sociologia, Rafa Xambó enceta el registre literari amb El Riu dels ulls (2013), una obra a mig camí entre la novel·la, l'assaig i l'autobiografia.[3] La seva escriptura transmet una clara voluntat comunicativa d'arribar al lector, exposant la pròpia experiència de manera descarnada, directa i sense ornaments.[4]

Llibres de Rafa Xambó[modifica]

  1. L’alliberament sexual dels joves. Mite o Realitat (IVEI, IAM, 1986)
  2. Sexualitat provisional (Tres i quatre, 1988)
  3. Dies de premsa. La comunicació al País Valencià des de la transició política (L’eixam,1995)
  4. Comunicació, política i societat. El cas valencià (Tres i quatre, 2001)
  5. Pamflets anacrònics (Tres i quatre, 2007)
  6. El riu dels ulls (Tria Llibres, 2013)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]