Rafaela López Aguado de Rayón

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRafaela López Aguado de Rayón
Pintura al óleo de la familia Rayón.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1754 Modifica el valor a Wikidata
Michoacán (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Mort1822 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Carrera militar
ConflicteGuerra d'independència de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsIgnacio López RayónRafael López RayónJosé María López RayónRamón López RayónFrancisco López Rayón Modifica el valor a Wikidata

María Josefa Rafaela López Aguado de Rayón (Michoacán, Nova Espanya, 1754-1822) va ser una heroïna de la independència de Mèxic en ser mare els cinc germans López Raió, que van combatre en aquesta guerra, destacant el major d'ells, el general Ignacio López Raió secretari d'Hidalgo.

Biografia[modifica]

Descendent d'una antiga família espanyola, assentada des de feia temps a Michoacán i remuntada fins a la conquesta.[1] Rafaela López Aguado era del poblat de Tlalpujahua. Va contraure matrimoni amb Andrés López Rayón, dedicat al negoci de la mineria, amb el qual estava emparentada.[2]

Va tenir cinc fills: Ignacio, Ramón, José María, Rafael i Francisco; el primer dels quals es va lliurar des d'un principi a la causa independentista l'any 1810 i que després convenceria la resta de germans a unir-se a la lluita.[1][3]

El mes de desembre de l'any 1815, encara durant la lluita armada, el seu fill petit Francisco va ser capturat com a presoner dels reialistes i condemnat a mort a Ixtlahuaca, avui en dia a l'Estat de Mèxic, pel qual se li va oferir a Rafaela el perdó de la vida del seu fill a canvi d'intervenir els restants i convèncer-los de deposar les armes.[1] En aquesta tribulació, se li atribueix la següent resposta al comandant Aguirre: «Prefereixo un fill mort que traïdor de la Pàtria».[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Villaseñor, 1910, p. 319-321.
  2. Herrejón Peredo, 1985, p. 17.
  3. Herrejón Peredo, 1985, p. 20.
  4. Alejandro Rosas. «Por un sepulcro de honor: las mujeres en la historia mexicana». Presidencia de la República, 10-03-2005. Arxivat de l'original el 24 de novembre de 2015. [Consulta: 28 abril 2010].

Bibliografia[modifica]