Ramón Puig de Ramón

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRamón Puig de Ramón
Biografia
Naixement1867 Modifica el valor a Wikidata
Tortosa (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Mortfebrer 1942 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójutge, oficial Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatEspanya Franquista Modifica el valor a Wikidata

Ramón Puig de Ramón (Tortosa, 1867 - Barcelona, febrer de 1942) fou un jurista i militar català, que exercí de jutge a l'Exèrcit espanyol com, per exemple, en el judici sumari contra el president Lluís Companys.[1]

Biografia[modifica]

Nascut l'any 1867 a Tortosa, ingressà a l'Acadèmia de Cavalleria de Valladolid. Fins l'agost de 1924 fou tinent coronel del regiment de Santiago, data en què fou ascendit a coronel. El març de 1929 passà a la reserva per tenir l'edat reglamentària. L'any 1935 fou promogut a general de brigada honorari per haver col·laborat decididament en la repressió dels Fets del 6 d'Octubre.[1]

Al llarg de la seva trajectòria com a instructor, acumulà un llarg historial de consells de guerra, ja estrenant-se l'agost de 1904, com a capità, en un cas de presumpte robatori frustrat contra el cap del regiment de caçadors de Treviño i un paisà. Poc després del cop d'Estat franquista del 26 de juliol de 1936, ja aparegué com un dels caps de l'Auditoria de Guerra.[1]

L'any 1940 formà part del judici sumaríssim contra el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, en qualitat de jutge instructor. El 7 d'octubre de 1940, després d'analitzar els interrogatoris, informes i declaracions dels testimonis, dictà l'acte de processament contra Companys. L'escrit contingué afirmacions, com ara: «En totes les elocucions [exposava] la seva idea i intenció completament oposada als fins que perseguia el Moviment Salvador d'Espanya [...] Una vegada que fuig a l'estranger, continua fent propaganda des de tots els organismes creats a tal efecte creats durant la seva gestió com a President de la Generalitat, excitant novament a una indisciplina i subversió en contra l'Espanya Nacional». Set dies després d'aquest escrit, se celebra el consell de guerra, en el que fou condemnat a mort i afusellat la matinada següent.[1]

Morí a Barcelona al febrer de 1942, un any i quatre mesos després de l'afusellament del president Companys.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Sánchez Cervelló, Josep. «L'empremta tarragonina, en la mort de Companys». DiariDeTarragona.com, 15-10-2015. [Consulta: 20 abril 2019].

Vegeu també[modifica]