Ramon Suriñach i Senties
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 octubre 1881 Barcelona |
| Mort | 23 febrer 1964 (82 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | novel·lista, poeta, dramaturg |
| Família | |
| Pare | Ramon Suriñach i Baell |
Ramon Suriñach i Senties (Barcelona, 23 d'octubre de 1881 - Barcelona, 23 de febrer de 1964) va ser un novel·lista, poeta i dramaturg català d'una extensa i diversa producció literària.[1]
Biografia[modifica]
Va néixer al carrer Escudillers de Barcelona, fill de l'escriptor Ramon Suriñach i Baell (1858-1920), natural de Barcelona, i d'Elvira Senties i Esteva, natural de Valladolid.[2]
Formà part del setmanari teatral Lo Teatro Regional.[3] El 1921 va publicar El Tresor dels pobres, del que se'n feu una edició de 30.000 exemplars destinats a ser regalats a tots els nois i noies de condició humil de Catalunya. El llibre, il·lustrat per Junceda, va ser repartit per la Mancomunitat.[4]
Es va casar en 1902 a Sitges amb Rosa Oller i Roca, natural de l'Havana, germana de l'esposa del doctor Joan Ramon Benaprès (1872-1967), del mateix municipi.
Obra literària[modifica]
- Coses meves (1901)
- Croquis cubans (1903)
- De la vida (1903)
- Gent (1905)
- Cel que s'obre, comèdia (1906)
- L'amic (1907)
- Núvols en creu, drama en un acte (1907)
- L'únic consol, drama (1910). Estrenat al Teatre Romea de Barcelona, el 12 d'abril de 1910.
- Proses d'amor i de pietat (1912)
- Llibre dels convalescent (1917)
- El tresor dels pobres i altres contes de consol, estímul i dignitat per als nois de condició humil (1921)
- Poema de clínica (1922)
- La vida inútil de l'Ernesta (1923)
- La noia d'aquell home (1924)
Referències[modifica]
- ↑ «Ramon Suriñach i Senties». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1881, número de registre 5558.
- ↑ Tasis, Rafael «Un procés literari a la Barcelona vuitcentista». Serra d'Or, 1, octubre 1959, pp. 2 - 5. Arxivat de l'original el 2015-02-22 [Consulta: 18 maig 2014].
- ↑ Rovellat Prat, O «Cada quinze dies». Revista del Centre de Lectura, Any II, núm. 31, 1-V-1921, pàg. 141-142.