Ramona Monsalvatje Teruel
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1903  Figueres |
| Mort | 16 març 1965 Salt |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista |
Ramona Monsalvatje Teruel (Figueres, ca. 1903 - Salt, 16-març 1965)[1] fou una pianista catalana, musa de Salvador Dalí en pintar-la al seu Retrat de Ramoneta Monsalvatje (ca. 1925).
Vida[modifica]
De la branca figuerenca de la família Montsalvatge, era filla del banquer olotí Jordi Monsalvatje Castanys, traslladat a Figueres per l'expansió de la banca familiar, i Mercè Teruel.[2] A l'Institut de Figueres devia conèixer Anna Maria Dalí, amb qui es van fer amigues i a través de la qual potser es devien conèixer amb Salvador Dalí i, potser, també amb Federico García Lorca, en el seu viatge a Cadaqués. El cas és que, instal·lat a la Residencia de Estudiantes, Dalí no deixava de lloar la bellesa de la Ramoneta Monsalvatje, raó per la qual ell i els seus amics (Lorca, Pepín Bello, etc) van enviar-li una postal:
“Estimada Ramoneta: basta ya de circunloquios y subterfugios: todos los amigos de Salvador estamos verdaderamente enamorados de usted”.[3]
Fruit d'aquesta obsessió, Dalí va pintar el 1925 el Retrat de Ramoneta Monsalvatje[4] i podria ser que una altra pintura seva de l'any següent, Maniquí de Barcelona, la tingués també de rerefons. Luis Buñuel té una prosa-narració on reapareix: Ramuneta en la playa.[5]
Com a pianista, va formar duo amb la seva germana Matilde, violinista, amb alguns concerts al Teatre de Figueres. A més de pianista, també a destacar com a dissenyadora de models. Ella afirmava que havia treballat al gabinet del president Francesc Macià. Amb la postguerra, però, va ser detinguda i va passar uns mesos a la presó de Dones de les Corts, el 1940, on va col·laborar en l'organització de concerts. El 1944 va ingressar voluntàriament a l'Hospital Psiquiàtric de Salt i s'hi va estar fins a la seva mort, primer com a malalta i després com a treballadora. Al Psiquiàtric de Salt va prestar serveis de mecanògrafa a la direcció, tocant l'harmònium, i també com a infermera.[1]
Exlibris dedicats[modifica]
Essent la seva família una nissaga d'ex-libristes, el seu pare li va encarregar diversos exlibris ja des de petita:[6]
- 1905, de Joaquim Renart, amb el lema "Lo trevall tot ho pot".
- ca. 1915-1917, de Fidel Aguilar.
- 1923, de Walter Rehn.
- s. d., de Ressel.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Vivern, Montserrat; Vivern, Dani «Ramona Monsalvatje: una modernitat perduda». Revista de Girona, núm. 333, 2022, pàg. 32-34.
- ↑ Llongarriu Montsalvatge, Ramon. «Els Montsalvatge d'Olot». [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ Rodrigo, Antonina, Antonina. García Lorca en el país de Dalí. Base, 2004.
- ↑ «Catàleg raonat de pintures de Salvador Dalí». Fundació Gala-Salvador Dalí. [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ Playà Maset, Josep «Misteriosa Ramoneta Montsalvatge». La Vanguardia, 17-09-2012, pàg. 34.
- ↑ Pujol Coll, Josep. Perfils de Xavier Monsalvatje. Girona: Curbet Edicions, 2012.