Rapport

De Viquipèdia

El rapport és el fenomen en el qual dues o més persones senten que estan en “sintonia” psicològica i emocional (simpatia), perquè se senten similars o es relacionen bé entre si.[1] La teoria del rapport inclou tres components conductuals: atenció mútua, positivitat mútua i coordinació.[2]

La paraula es deriva de l'antic verb francès rapporter que literalment significa portar alguna cosa a canvi; i, en el sentit de com les persones es relacionen entre si, significa que el que una persona envia, l'altra ho retorna.[3][4] Per exemple, poden adonar-se que comparteixen els mateixos valors, creences, coneixements i conductes entorn de l'esport, la política o qualsevol temàtica.

El rapport s'estableix de forma habitual en la introducció terapèutica o en certa situació social que mereixi un estímul i alhora un intercanvi d'informació, en això s'estableix la seva base psicològica.[5]

El rapport es pot aconseguir mitjançant tècniques verbals com no verbals, tot i que sembla que les primeres són més efectives.[6]

Referències[modifica]

  1. Stewart, Dorothy. Gower handbook of management skills. Gower Publishing, 1998, p. 282. ISBN 0-566-07889-9.  
  2. Tickle-Degnen, Linda; Rosenthal, Robert «The nature of rapport and its nonverbal correlates». Psychological Inquiry, 1, 1990, pàg. 285–293.
  3. Manser, Martin; Turton, Nigel. Advanced Learners Dictionary. Wordsworth Editions, 1998, p. 574. ISBN 1-85326-763-5.  
  4. «Rapport - Definition». [Consulta: 22 març 2011].
  5. Keats, Daphne M. La entrevista perfecta: Cómo obtener toda la información necesaria en cualquier tipo de entrevista (en castellà). 1a edició. Mèxic: PAX, 2014, p. 127. ISBN 9789688603598. 
  6. Esther, De la Encarnación Ordóñez,; Manuel,, Casado Gómez «El rapport com a fase clau en l'entrevista cognitiva a menors testimonis :». Dipòsit digital de documents de la UAB, 01-01-2014.