Rasa de la Font d'Ainès

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaRasa de la Font d'Ainès
Mapa Gangolells-Canaleta-Rasa-Ainès.jpg
TipusRiu modifica
Ubicació
Cota inicial814[1]
Entitat territorial administrativaRiner (Solsonès) modifica
LocalitzacióSolsonès.
Cota final650[1]
 41° 53′ 29″ N, 1° 30′ 54″ E / 41.89146°N,1.51509°E / 41.89146; 1.51509
Afluent
4 (3xD i 1xE)[1]
Dades i xifres
Dimensions2.870 m[2]  default (Llargada
Superfície191,7[2]
Pendent5,7 %
Desnivell164

La Rasa de la Font d'Ainès[3] és un torrent afluent per l'esquerra de la Rasa de Font Canaleta.

Neix al vessant sud del turó de Sant Gabriel. De direcció predominant cap a les 7 del rellotge, passa a tocar del costat de llevant de les masies d'Ainès i d'Armingous.

Municipis per on passa[modifica]

Des del seu naixement, la Rasa de la Font d'Ainès passa successivament pels següents termes municipals.

M u n i c i p i s[1]
Longitud (en m.) % del recorregut
Per l'interior del municipi de Riner 158 5,51%
Per l'interior del municipi de Pinós 2.712 94,49%

Xarxa hidrogràfica[modifica]

Xarxa hidrogràfica de la Rasa de la Font d'Ainès

La xarxa hidrogràfica de la Rasa de la Font d'Ainès està constituïda per 7 cursos fluvials que sumen una longitud total de 5.966 m.

Distribució municipal[modifica]

El conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Rasa de la Font d'Ainès transcorre pels següents termes municipals:

Distribució per municipis de la xarxa[4]
Municipi Cursos o trams Longitud que hi transcorre
Riner 2 506 m.
Pinós 7 5.460 m.

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
  2. 2,0 2,1 Xarxa de rius de les conques principals de Catalunya
  3. Aquest topònim no figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, però sí a l'edició digital del mapa de Catalunya de l'ICC (escales 1:10.000 i 1:5.000).
  4. La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.