Es tracta d'un edifici entre mitgeres, de planta baixa, pis i golfes. Les obertures es distribueixen simètricament en eixos verticals. Prové de la transformació de sagrers en habitatges i tallers per a oficis artesanals de l'època feudal. Correspon a un creixement de la ciutat del tipus "agrupat", que conforma espais públics molt irregulars i carrers estrets, perfectament adaptats a la topografia.[1]
↑«Rectoria». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 setembre 2017].
