Vés al contingut

Rectoria de Tavertet

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Rectoria de Tavertet
Imatge
Dades
TipusRectoria i museu Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud868 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTavertet (Osona) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarrer de Dalt, 1 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 59′ 43″ N, 2° 25′ 09″ E / 41.99536°N,2.41927°E / 41.99536; 2.41927
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC24305 Modifica el valor a Wikidata

La Rectoria és una antiga rectoria reconvertida en museu de Tavertet (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

Rectoria de planta rectangular, assentada sobre el desnivell del terreny i orientada a ponent, i unida a l'església a través d'un pont per la part de tramuntana. Per les característiques constructives s'hi endevinen clarament dues edificacions que pels carreus que feien d'escaire deixen entreveure una edificació que pertanyia pròpiament a la rectoria i una altra a la casa contigua. La façana presenta un gran portal adovellat i una finestreta, al primer pis hi ha una finestra amb la llinda datada, ampit i espiera (sector de la rectoria) on s'hi obren dues finestres més. A l'altra part hi ha dues finestres al primer i al segon pis. A la part de tramuntana té diverses obertures, la de migdia és unida a una altra casa i al NE hi ha un portalet, que pel desnivell correspon al primer pis, i que des de la part posterior de la casa dona accés a l'atri de l'església.[1]

Història

[modifica]

La història de la rectoria va lligada a la de l'església, les primeres notícies de la qual daten del 1070 a través d'un document en què els vescomtes d'Osona- Cardona (senyors de Rupit) donen com a feu Robert Umbert dues cavalleries de terra que tenia Ramon Miró de Tavertet excepte l'església.[1]

Per la dada constructiva que conserva l'edificació (1708 VERNEDA RECTOR), es pot suposar que l'habitatge del rector fou reformada o ampliada ensems que l'església quan s'hi bastí la sagristia i un altar o capella a la part de migdia. Queda però sense documentar l'altra part de l'edificació que avui està convertida en MUSEU a la part baixa i dona testimoni d'haver estat una casa important.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Rectoria». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 octubre 2017].