Registan

Infotaula de geografia físicaRegistan
Imatge
TipusConstrucció i plaça Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSamarcanda (Uzbekistan) Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 39′ 17″ N, 66° 58′ 32″ E / 39.654722222222°N,66.975555555556°E / 39.654722222222; 66.975555555556
Dades i xifres
Objecte d'un patrimoni cultural material significatiu de l'Uzbekistan
El Registan i les seves tres madrasses. D'esquerra a dreta: Madrassa d'Ulugh Beg, Madrassa de Tilya-Kori i Madrassa de Sher-Dor.

El Registan era el cor de la ciutat antiga de Samarcanda de la dinastia timúrida, actualment a l'Uzbekistan. El nom Rēgistan (ریگستان) significa "lloc sorrenc" o "desert" en persa.[1]

El Registan era una plaça pública, on la gent es reunia per sentir proclamacions reials, anunciades amb el retrunyiment d'enormes canonades de coure anomenades dzharchis però també un lloc on es feien execucions públiques. La plaça està rodejada per tres madrasses (escoles islàmiques d'ensenyament religiós) amb una arquitectura islàmica distintiva.

Madrasses[modifica]

Madrassa d'Ulugh Beg
Madrassa de Sher-Dor
Madrassa de Tilya Kori

Les tres madrasses del Registan són: la Madrassa d'Ulugh Beg (1417–1420), la Madrassa de Tilya-Kori (1646–1660) i la Madrassa de Sher-Dor (1619–1636). Madrassa és el terme àrab que fa referència a l'escola.

Madrassa d'Ulugh Beg (1417–1420)[modifica]

La Madrassa d'Ulugh Beg, construïda per Ulugh Beg durant l'era de l'imperi dels timúrides de Tamerlà, té un iwan imponent amb un pishtaq d'arc lanceolat o portal que enfoca a la plaça. Les cantonades estan coronades per dos minarets. El panell de mosaic sobre l'arc de l'entrada de l'iwan està decorada amb ornamentacions estilitzades geomètricament. El pati interior quadrat inclou una mesquita i sales de lectura. En els seus marges es troben els dormitoris on vivien els estudiants. Hi ha profundes galeries a través dels eixos. Originalment, la Madrassa d'Ulugh Beg era un edifici de dues plantes amb quatre darskhonas (cambres de lectura) cupulades a les cantonades.

La Madrassa d'Ulugh Beg (مدرسه الغ بیگ en persa) va ser una de les millors universitats clericals de l'Orient Musulmà durant el segle xv. Abdul-Rahman Jami, el gran poeta, erudit, místic, científic i filòsof persa va estudiar en aquesta madrassa.[2] El mateix Ulugh Beg va ser professor en aquesta universitat. Durant el govern d'Ulugh Beg, la madrassa va ser un centre de ciència secular.

Madrassa de Sher-Dor (1619–1636)[modifica]

Al segle xvii el governador de Samarcanda, Yalangtush Bakhodur, va ordenar la construcció de les madrasses de Sher-Dor (شیردار) i de Tillya-Kori (طلاکاری). Els mosaics de tigres a les cares de cada madrassa són interessants, en burlar la prohibició dins de l'art islàmic de representar éssers vius en edificis religiosos.

Madrassa de Tilya-Kori (1646–1660)[modifica]

Deu anys més tard, la Madrassa de Tilya-Kori (طلاکاری, que significa inclinat) va ser construïda. No només es tractava d'una universitat amb residència pels estudiants, sinó que també tenia el paper de masjid (mesquita). Era una façana de dos pisos i un espaiós pati interior envoltat d'habitacions, amb galeries a cada costat del quadrat. L'edifici de la mesquita (vegeu la imatge) està situada a la secció oest del pati. La paret principal de la mesquita està inclinada considerablement.

Altres edificis[modifica]

Mausoleu dels Xibànides[modifica]

A l'est de la Madrassa de Tilya-Kori, es troba el mausoleu dels Xibànides (segle xvi) (veure imatge). El fundador autèntic dels xibànides va ser Muhàmmad Xaibani - net d'Abu'l Khair. L'any 1500, amb el suport del Kanat de Txagatai, més tard establert a Taixkent, Muhàmmad Xaibani va conquerir Samarcanda i Bukharà de les seves últimes dinasties timúrides. El fundador de la dinastia va desplegar llavors els seus benefactors i l'any 1503 va prendre el control de Taixkent. Va prendre Khivà el 1506, i el 1507 es va precipitar a Merv (Turkmenistan), l'est de Pèrsia i l'oest de l'Afganistan. Els xibànides es van quedar enrere respecte els safàvides, que l'any 1502 havien pres la ciutat d'Aq Qoyunlu (Iran). Muhàmmad Xaibani era el líder dels nòmades uzbeks. Durant els anys següents es van anar establint en oasis de l'Àsia Central. La invasió uzbeka del segle xv va ser l'última part de l'etnologia nacional uzbeka actual.

Bazar cupulat de Chorsu[modifica]

L'antiga cúpula, que fa la funció de bazar, de Chorsu està situada rere la Madrassa de Sher-Dor.

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Mukminova, R. G.. Oriente Moderno. THE ROLE OF ISLAM IN EDUCATION IN CENTRAL ASIA IN THE 15 th —17 th CENTURIES (en anglès). Nuova serie, Anno 87, Nr. 1, STUDIES ON CENTRAL ASIA (2007), pp. 155-161. Istituto per l'Oriente C. A. Nallino, p. 155-161. 
  2. Mukminova, RG «The role of Islam in education in Central Asia in the 15th -- 17th centuries». STUDIES ON CENTRAL ASIA Nuova serie, 87, 2007, pàg. 155–161.