Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreRegles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols
Tipus obra escrita
Fitxa
Llengua català
Publicació segle XV
Dades i xifres
Gènere assaig
Modifica les dades a Wikidata

Les Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols van ser escrites segurament entre 1492 i 1497 i han estat atribuïdes a autors diferents: Bernat Fenollar (1438-1516), Jeroni Pau (?-1497?) i Pere Miquel Carbonell (1434-1517). Formen un conjunt de breus normes d’ús de mots, sovint reduïdes a la simple anotació del mot considerat incorrecte seguit pel correcte.

S'ha dit que una primera part (173 normes) fou ordenada a partir de materials sobre el lèxic valencià de Bernat Fenollar per part del barceloní Pere Miquel Carbonell, que hi afegí notes pròpies, i que una segona part (150 normes) va ser obra de Jeroni Pau.[1]  Aquesta hipòtesi dels tres autors, però, va ser rebutjada el 1999 per Antoni Maria Badia i Margarit el qual, atenint-se a la unitat del text, va proposar que el document havia estat escrit únicament per Pere Miquel Carbonell.[2]

El més remarcable d’aquestes Regles és la voluntat subjacent de prescriure un model de llengua modern (hi són condemnats nombrosos arcaismes), culte (es proscriuen mots considerats massa vulgars) i unitari: s’invoca en el criteri de Fenollar, de Pau i d’«altres hòmens diserts catalans e valentians, e prestantíssims trobadors». En un moment en què les estructures que asseguraven la unitat política de la llengua catalana s’estaven esberlant, aquestes Regles, que alguns pensen que eren orientacions per als impressors de l’època,[3] són el testimoni excepcional d’una sensibilitat favorable a una modernització de la llengua medieval mantenint però la perspectiva unitària —un model de llengua que no es va acabar imposant. Serien, en definitiva, una manifestació al nostre país d’un debat lingüístic semblant al de la “qüestione della lingua” italiana.

Per la seva naturalesa, les Regles són una font important per al coneixement dels usos lingüístics més col·loquials de l'època. Alguns dels usos que es desaconsellaven ja aleshores eren la pronúncia ioditzant de fiiol en lloc de fillol, pobrea en lloc de pobresa, meua en lloc de meva o anam en lloc de anem.[4]

Referències[modifica]

  1. Gran Enciclopèdia Catalana. 
  2. Les "Regles de esquivar vocables" i "la Qüestió de la llengua". Institut d'Estudis Catalans, 1999. ISBN 8472834638. 
  3. Colon, Germà; Ferrando, Antoni. Les 'Regles d'esquivar vocables', a revisió. València / Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011. 
  4. Vallverdú, Francesc. Enciclopèdia de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62. ISBN 84-297-5026-6.