Reial Audiència de Mallorca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióReial Audiència de Mallorca
Modifica dades a Wikidata

La Reial Audiència de Mallorca fou el màxim òrgan d'administració de justícia a les Illes Balears que exercia el poder judicial en nom del rei. Fou instaurada per una Pragmàtica de Felip II dictada l'11 de maig de 1571 i complementada el 25 d'abril del 1572, fins que fou abolida per Felip V pel Decret de Nova Planta de 28 de novembre de 1715.[1]

Origen[modifica | modifica el codi]

La seva implantació a Mallorca seguí el model que ja s'havia instal·lat a altres regnes de la monarquia hipànica, D'altra banda la creixent tensió entre part de la societat mallorquina i el governador feia desitjar que un organisme col·legial pogués resoldre amb més equitat, per això el 1564 fou enviat a la Cort el síndic Marc Antoni Cotoner.[2]

Composició[modifica | modifica el codi]

La integraven 6 jurisconsults en dret civil o canònic, el regent de la Cancelleria, l'advocat fiscal del Reial Patrimoni, dos membres naturals de Mallorca i dos de fora, però pertanyents als territoris de la Corona d'Aragó. D'aquesta manera s'impedia la presència de magistrats castellans o d'altres dominis de la monarquia desconeixedors de la tradició jurídica catalano-aragonesa. Tots els jurisconsults eren designats per la corona. El darrer electe havia d'actuar com a jutge de cort en les causes criminals. Carles II el desembre de 1677 va ampliar a 7 el nombre de juristes. La presidència de la Reial Audiència corresponia a la primera autoritat del regne. Aquesta autoritat encara era coneguda amb la denominació de governador i lloctinent, però des de llavors fou més utilitzada l'expressió de virrei.

Funcions[modifica | modifica el codi]

Era la cort suprema de l'illa. Reconeixia com a instància superior al Consell d'Aragó. L’evocació d’una causa a la Reial Audiència era un recurs habitual de les universitats (municipis) i els particulars per a evitar la justícia senyorial, ja que el senyor podia ser una de les parts implicades en el conflicte. El darrer oficial reial era el veguer, que era l’encarregat d’administrar justícia dins la vegueria.

Supressió[modifica | modifica el codi]

Amb el Decret de Nova Planta de 28 de novembre de 1715 va ser suprimida i substituïda per l'Audiència, presidida pel Comandant General militar, càrrec que substituïa els antics virreis.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Casanova i Todolí, Ubaldo de i López Bonet, Jose Francisco Diccionario de términos históricos del reino de Mallorca. (s. XIII-XVIII) Institut d'Estudis Baleàrics: Palma, 1986
  2. «Reial Audiència de Mallorca». A: Miquel Dolç i Dolç (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 14. Palma: Promomallorca, p. 240-241. ISBN 84-8661702-2.