Reichsluftfahrtministerium

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióReichsluftfahrtministerium
Bundesarchiv Bild 146-1979-074-36A, Berlin, Reichsluftfahrtministerium.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusministeri d'Aviació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1919 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1945 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaHermann Göring Modifica el valor a Wikidata
Propietat deTercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

El Ministeri de l'Aire del Reich (alemany: Reichsluftfahrtministerium, abreujat RLM) va ser un departament del govern durant el període de l'Alemanya Nazi (1933 - 1945). És també el nom original de l'edifici Detlev-Rohwedder-Haus a la Wilhelmstrasse, al centre de Berlín, Alemanya, que avui acull el Ministeri de Finances alemany (Bundesministerium der Finanzen)

El Ministeri estava al càrrec del desenvolupament i la producció de tots els avions desenvolupats, dissenyats i construïts a Alemanya durant l'existència del Tercer Reich, supervisant tots els assumptes relacionats tant dels dissenys militars com civils i va gestionar les qüestions d'aviació militar com a prioritat principal, especialment per a la Força aèria. Com era característic dels departaments governamentals de l'època nazi, el Ministeri es va basar en la direcció personal del Reichsmarschall Hermann Göring, i molt sovint es van ignorar els procediments formals a favor dels capricis del ministre. Com a resultat, els primers èxits en el desenvolupament d'aeronaus van progressar de manera lenta i errònia durant la Segona Guerra Mundial.

Història[modifica]

Edifici del Reichsluftfahrtministerium al 1938
Edifici del Reichsluftfahrtministerium al 2017


El ministeri es va formar a l'abril de 1933 des del Comissariat per a l'aviació del Reich, que s'havia constituït dos mesos abans amb Göring al capdavant. En aquesta primera fase, el Ministeri era poc més que el personal de Goering.[1] Una de les seves primeres accions va ser requisar el control de totes les patents i empreses d'Hugo Junkers l'enginyer aeronàutic alemany. Aquests incloïen tots els drets sobre els avions Junkers Ju 52.[2] El setembre de 1933 es va dur a terme una reorganització per reduir les duplicacions d'esforços entre departaments. Els canvis principals van ser el de deixar les organitzacions de personal i de desenvolupament tècnic fora del Allgemeine Luftamt (LB) i convertir-les en departaments complets pel seu compte. El resultat va ser una col·lecció de sis departaments: Luftkommandoamt (LA) Oficina del Comandament Aeri, Allgemeine Luftamt (LB) Oficina General de l'Aire, Technisches Amt (LC) Oficina Tècnica, més conegut com el C-amt que era l'encarregat de tota la investigació i desenvolupament però que no tenia una forma clara de rebre i actuar sobre les peticions del personal de combat de primera línia de la Luftwaffe per millorar la seva tecnologia d'aviació i armes, com es veuria durant la Segona Guerra Mundial, el Luftwaffenverwaltungsamt (LD) per a la construcció , Luftwaffepersonalamt (LP) per a formació i personal, i el Zentralabteilung (ZA), Comandament central. El 1934 es va afegir un departament addicional, el Luftzeugmeister (LZM) encarregat de la logística.

Amb el ràpid creixement de la Luftwaffe després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial el 1939, el Ministeri es va fer tan gran que Göring ja no era capaç de mantenir-ne el control. Aquest període va estar marcat per una incapacitat creixent de lliurar els nous dissenys d'aeronaus que es necessitaven desesperadament, així com per la continua escassetat d'aeronaus i motors. El 1943 Albert Speer es va fer càrrec de la producció, i les coses van millorar immediatament. La producció va assolir els màxims nivells el 1943 i el 1944. El RLM, però, mai va superar l'escassetat de matèries primeres i el subministrament de combustible, la manca de pilots experimentats i els dèficits en tecnologia i coneixements que havien disminuït. des del començament de la guerra. L'edifici del Ministeri va ser un dels pocs edificis públics del centre de Berlín per sobreviure als greus bombardejos aliats el 1944-45.[3]

Distintius oficials[modifica]

Ministre de l'Aviació del Reich[modifica]

El 5 de maig de 1933 es va fundar el Ministeri de l'Aire alemany, amb Hermann Göring com a ministre de l'aviació del Reich (Reichsluftfahrtminister). Això va introduir una bandera de comandament. La bandera consistia en un teixit vermell brillant, i centrada una corona de llor d'argent. En en el seu centre una àliga negre. Suspesa de la base de la corona de llor la medalla Pour le Mérite. Del darrera de la corona de llor sortien dues ales quatre plomes platejades ascendents. En diagonal sortien 4 franges blanques borejades de negre amb l'esvàstica negre. El revers consistia amb el mateix però amb l'esvàstica i les àligues amb les posicions intercanviades. Aquesta bandera va estar en ús fins a finals de 1935.

Ministre de l'Aviació del Reich i Comandant en Cap de la Luftwaffe[modifica]

El 26 de febrer de 1935, Hitler crea oficialment la Luftwaffe amb Hermann Göring com a Comandant en Cap (Oberbefehlshaber der Luftwaffe). A finals de 1935 es va oficialitzar una nova bandera. Semblant al disseny anterior però en l'anvers es canviava l'àliga per una esvàstica daurada i les quatre esvàstiques dels cantons es substituïen per 4 àligues de la Luftwaffe daurades. Es van retira les ales platejades que sortien de darrera la corona de llor. A la bandera se li va afegir una vora daurada amb 76 petites esvàstiques daurades. Al revers es posà l'àliga de la Luftwaffe al centre i 4 esvàstiques daurades a cada cantonada. Quan Goring va ser ascendit a "Generalfeldmarschall" es van afegir els bastons de comandament creuats sobre la medalla "Pour le Mérite" a l'anvers. El revers va quedar igual.


Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reichsluftfahrtministerium
  1. «Reichsluftfahrtministerium (RLM)» (en alemany). Tobias Rieger. [Consulta: 20 març 2023].
  2. «Sein Leben» (en alemany). [Consulta: 23 març 2020].
  3. Tooze, J. Adam.. The wages of destruction : the making and breaking of the Nazi economy. Londres: Allen Lane, 2006. ISBN 0-7139-9566-1.