Rescat de la banca espanyola

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

El rescat de la banca espanyola es va dur a terme en el marc de la crisi financera espanyola de principis del segle XXI quan inicialment el Banc d'Espanya va haver d'intervindre, nacionalitzar i injectar fons a diverses caixes d'estalvis i bancs espanyols. El rescat a la banca espanyola es va iniciar l'any 2008 amb la intervenció de Caja Castilla-La Mancha i l'any 2012 va arribar a una major magnitud quan l'Eurogrup i el Govern d'Espanya van acordar una injecció d'un màxim de 100.000 milions d'euros a la banca espanyola, després de l'esclat de la crisi de Bankia, evitant en un principi un col·lapse de l'economia espanyola i mesures més dràstiques com una intervenció com la de Grècia, Portugal o Irlanda.

Antecedents[modifica]

L'any 2009 es va crear el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) l'any 2009 per injectar capital a les caixes i bancs espanyols i es rescata la primera entitat, Caja de Castilla-La Mancha.[1]

Caixes intervingudes[modifica]

Caixes intervingudes i subhastades a altres entitats:

Entitat Compradora
Caja de Castilla-La Mancha Cajastur
CajaSur BBK
Caixa d'Estalvis del Mediterrani Banc de Sabadell
Unnim BBVA

Bancs nacionalitzats[modifica]

Entitats en mans del govern espanyol:

Entitat Capital Participació
Banco Financiero y de Ahorros/Bankia 100%
Catalunya Banc (CatalunyaCaixa) 1.718 milions 89,74%
NCG Banco (Novacaixagalicia) 2.465 milions 93,16%
Banc de València

Concentració i bancarització de les caixes[modifica]

Crisi de Bankia[modifica]

El 7 de maig de 2012 s'anuncia una injecció monetària a Bankia i BFA, resultat de la integració de Caja Madrid, Bancaixa, CajaCanarias, Caixa Laietana, Caja Rioja, Caja de Ávila i Caja Segovia, que portaria a la dimissió del seu president Rodrigo Rato, o a la seva cessació segons altres fonts,[2] i finalment, el 9 de maig a la nacionalització del Banco Financiero y de Ahorros, matriu de Bankia, pel que el govern aconsegueix el control de l'entitat.[3] Bankia es desploma en borsa i arrossega l'Ibex. Mariano Rajoy exigeix a la Unió Europea que recolzi a Espanya i envia un missatge clar a favor de l'euro,[4] encara que Brussel·les eludeix donar una resposta a Madrid.

El 17 de maig l'agència Moody's rebaixa la qualificació de 16 bancs espanyols, a més de baixar la qualificació del deute de la Regió de Múrcia i Catalunya a bo escombraria.[5] És en aquella setmana quan la prima de risc del deute espanyol assoleix màxims històrics.[6]

El 25 de maig es coneix la xifra completa del rescat necessari per a Bankia, 23.500 milions d'euros.[7] El 30 de maig la prima de risc supera els 530 punts, i la Unió Europea adverteix a Espanya que haurà d'afrontar més retalls per controlar el dèficit. L'1 de juny Rodrigo Rato fa públic que la quantitat de diners injectada ha estat superior a la necessària.[8]

Rescat financer d'Espanya[modifica]

El 9 de juny després de diverses setmanes en la que Espanya veu com la seva prima de risc es dispara es produeix la reunió d'urgència de l'Eurogrup per parlar de com injectar capital a la banca espanyola.[9] En tots els mitjans de comunicació es dóna per fet que la Unió Europea rescatarà la banca espanyola, encara que no se sap el valor del rescat. Aquell mateix dissabte el FMI fa públic que podrien ser 40.000 milions d'euros, mentre que fonts no oficials parlen d'una forquilla entre els 80.000 i els 100.000 milions. Finalment l'Eurogrup comunica la seva intenció d'aportar un màxim de 100.000 milions d'euros al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) que pertany al govern espanyol, perquè aquest al seu torn concedeixi préstecs als bancs que ho requereixin.[10]

El rescat financer és una línia de crèdit a l'estat destinada exclusivament als bancs, a unes condicions més favorables a les que Espanya pot accedir als mercats.[11] El FROB pagarà uns interessos baixos pels fons rebuts, d'un 3%, però podria cobrar un interès més alt, del 8,5% anual, a les entitats per no pagar els interessos exclusivament l'erari públic.[12] Les entitats que rebin fons hauran de fer un pla de reestructuració.[13][14]

L'11 de juliol de 2012, com a compensació pel rescat de la banca espanyola que es va acordar al Consell Europeu del 28 i 29 de juny, el president del govern anunciava la pujada del tipus general de l'IVA del 18% al 21% i el reduït del 8% al 10%, l'eliminació de la deducció per compra d'habitatge, la baixada de la prestació d'atur a partir del sisè mes, la reducció del 30% dels regidors en els ajuntaments, i que funcionaris, diputats i senadors no tindrien paga extra de Nadal[15] per estalviar 65.000 milions d'euros.[16]

Possibles conseqüències[modifica]

El Govern posarà obligacions a la banca, que és qui haurà de tornar els diners.[17] L'Eurogrup supervisarà el progrés macroeconòmic i de reducció del dèficit d'Espanya.[18]

« L'Eurogrup confia que Espanya complirà els seus compromisos en virtut del procediment de dèficit excessiu i pel que fa a les reformes estructurals, per tal de corregir els desequilibris macroeconòmics en el marc del semestre europeu. El progrés en aquestes àrees seran regularment revisats de prop també en paral·lel amb l'assistència financera.

Més enllà de l'aplicació decidida d'aquests compromisos, l'Eurogrup considera que la condicionalitat de la política de l'ajuda financera s'ha de centrar en reformes específiques destinades al sector financer, incloent els plans de reestructuració d'acord amb la UE sobre les regles d'ajudes estatals i reformes estructurals horitzontals del sector financer nacional.

Convidem a l'FMI a donar suport a la implementació i el seguiment de l'ajuda financera amb informes periòdics.

»
— Declaració a Espanya de l'Eurogrup[19]

El deute privat, d'empreses i famílies, és un dels principals problemes del país, ja que arriba al 300% del PIB i aquesta mesura el farà reduir, mentre que augmentarà el deute públic (68,5% del PIB). Si funciona el sistema financer podria tornar a donar crèdits a empreses i persones amb normalitat.[12] El rescat obre el terreny a l'entrada de capital estranger a la banca espanyola.[20]

Crítiques[modifica]

Alguns mitjans han estat crítics per la semàntica utilitzada pel Govern d'Espanya que ha refusat anomenar-ho "rescat", utilitzant "injecció de capital", entre d'altres. La revista Time va publicar un article ("You Say Tomato, I Say Bailout: How Spain Agreed to be Rescued"; "Tu en dius tomàquet, jo en dic rescat") on es parla de les negatives del govern ha anomenar-lo rescat.[21] Rajoy va parlar d'haver evitat la intervenció europea a través d'haver aconseguit aquesta "línia de crèdit" i sent crític amb l'anterior govern socialista per no haver injectat diners públics abans.[17]

Altres crítiques

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Les 10 dates clau per arribar al rescat de la banca». Ara, 09-06-2012. [Consulta: 10 juny 2012].
  2. Rafael Rubio. «De Guindos-Rodrigo Rato, un conflicto de alta tensión» (en castellà), 07-05-2012. [Consulta: 10 juny 2012].
  3. «El Estado nacionaliza el grupo de Bankia» (en castellà). El País, 10-05-2012. [Consulta: 10 juny 2012].
  4. «La Comisión Europea elude responder a la demanda de ayuda de Rajoy» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 16-05-2012. [Consulta: 10 juny 2012].
  5. «Moody's rebaja a Cataluña y Murcia a bono basura por sus problemas de déficit» (en castellà). ElPaís.com, 17-05-2012. [Consulta: 10 juny 2012].
  6. «La prima de riesgo sigue en máximos históricos en su peor semana desde la entrada del Euro» (en castellà). 20minutos.es, 18-05-2012. [Consulta: 10 juny 2012].
  7. «La matriz de Bankia pide 19.000 millones públicos e inyectará 12.000 en su filial» (en castellà). ElPaís.com, 25-05-2012. [Consulta: 10 juny 2012].
  8. «Rato ataca el plan del Gobierno para Bankia» (en castellà). La Nueva España, 02-06-2012. [Consulta: 10 juny 2012].
  9. «El Eurogrupo estudia negociar con España un rescate de hasta 100.000 millones de euros» (en castellà). 20minutos.es, 09-06-2012. [Consulta: 10 juny 2012].
  10. «Comunicado del Eurogrupo sobre el rescate a España» (en castellà). Diario de Avisos, 09-06-2012. [Consulta: 10 juny 2012].
  11. «España pide un rescate de hasta 100.000 millones para la banca». El País, 10-06-2012. [Consulta: 10 juny 2012].
  12. 12,0 12,1 «Guia per entendre com serà el rescat d'Espanya». Ara, 11-06-2012. [Consulta: 11 juny 2012].
  13. «Los técnicos europeos decidirán el destino de las entidades rescatadas». Cinco Días, 11-06-2012. [Consulta: 11 juny 2012].
  14. «Almunia diu que Espanya cobrarà almenys un 8,5% anual a la banca rescatada». El Periódico de Catalunya, 12-06-2012. [Consulta: 12 juny 2012].
  15. «El tipus general de l'IVA puja del 18% al 21% i el reduït, del 8% al 10%». El Punt Avui, 11-07-2012. [Consulta: 11 juliol 2012].
  16. «Rajoy apuja l'IVA, suprimeix la deducció per habitatge, abaixa la prestació d'atur i suprimeix la paga extra de Nadal dels funcionaris». Ara, 11-07-2012. [Consulta: 11 juliol 2012].
  17. 17,0 17,1 «Rajoy presumeix d'haver evitat la intervenció europea d'Espanya». Ara, 10-06-2012. [Consulta: 10 juny 2012].
  18. «L'Eurogrup supervisarà els comptes públics d'Espanya a canvi de l'ajuda als bancs». Ara, 09-06-2012. [Consulta: 10 juny 2012].
  19. «Eurogroup statement on Spain» (en anglès). Eurogrup, 09-06-2012. [Consulta: 10 juny 2012].
  20. «El rescate despeja el terreno al aterrizaje extranjero en la banca española». Cinco Días, 11-06-2012. [Consulta: 11 juny 2012].
  21. «You Say Tomato, I Say Bailout: How Spain Agreed to be Rescued» (en anglès). [[Time (revista)|]], 09-06-2012. [Consulta: 10 juny 2012].
  22. 22,0 22,1 «Krugman creu que el rescat de la banca espanyola no soluciona la crisi de l'euro». Ara, 10-06-2012. [Consulta: 10 juny 2012].