Resistance (sèrie de televisió)
_TV_title_card.png) | |
| Gènere | sèrie de televisió històrica i sèrie de televisió d'espionatge  |
|---|---|
| Tema | Diumenge Sagnant i Guerra Angloirlandesa |
| Espai d'ambientació | Dublín |
| Organització de les càmeres | múltiples càmeres |
| Director | Catherine Morshead |
| Actors | |
| Companyia productora | Zodiak Media i Raidió Teilifís Éireann |
| País | Irlanda |
| Llengua original | anglès i gaèlic irlandès |
| Versió en català |  No |
| Canal original | RTÉ One |
| Primer episodi | 6 gener 2019 |
| Últim episodi | 3 febrer 2019 |
| Episodis | 5 |
| Més informació | |
 
| |
Resistance (estrenat com a Rebellion Season 2 a Netflix) és una sèrie de televisió irlandesa de l'any 2019, produïda per la RTÉ i escrita per Colin Teevan, ambientada en els esdeveniments de la Guerra d'Independència Irlandesa.[1][2]
Iniciada amb els fets del Diumenge Sagnant de 1920, és la seqüela de la sèrie de televisió de 2016 Rebellion, la qual s'ambientà en l'Alçament de Pasqua de 1916.[3]
Producció
[modifica]La sèrie començà a filmar-se l'octubre de 2016, poc després de la finalització de la seva preqüela.[4]
Repartiment
[modifica]Personatges de Rebellion
[modifica]- Brian Gleeson - Jimmy Mahon, un veterà de guerra ara servint a l'IRA.
- Jordanne Jones - Minnie Mahon
- Jaeylynne Wallace Ruane - Sadie Mahon
- Millie Donnelly - Gracie Mahon
- Michael Ford-Fitzgerald - Harry Butler, banquer ric de qui el govern rebel busca fons.
- Gavin Drea - Michael Collins, director d'Intel·ligència de l'IRA, un carismàtic i obstinat dirigent. (Collins fou interpretat per Sebastian Thommen a Rebellion)
Personatges nous
[modifica]- David Wilmot - Patrick (Paddy) Mahon, el germà de Jimmy, un membre del Royal Irish Constabulary
- Stanley Townsend - Daniel Shea, un irlandès-estatunidenc, senador dels EUA, solidari amb el moviment independentista
- Conall Keating - Donal Bradley, voluntari de l'IRA
- Simone Kirby - Ursula Sweeney, funcionària del Castell de Dublín
- Aoife Duffin - Éithne Drury, periodista republicà
- Natasha O'Keeffe - Agnes Moore, la germana d'Ursula, una advocada que treballa al Dáil Courts
- Catherine Walker - Constance Butler, simpatitzant republicana, muller de Harry Butler
- Fergal McElherron - Maurice Jacobs, advocat i agent del govern rebel.
- Ben Smith - Robbie Lennox, periodista socialista anglès, basat en l'històric Frank Digby Hardy
- Andrew Bennet - Arthur Griffith, Ministre d'Afers Domèstics i vicepresident del Sinn Féin
- Craig Parkinson - capità David McLeod, soldat britànic.
- Conor MacNeill - Diarmuid McWilliams, periodista republicà.
- Aoibhínn McGinnity - Josephine Carmichael, cantant de cabaret i amant de Harry Butler
- Matthew Hopkinson - Albert Finlay, un Black and Tan esbojarrat
- Paul Ritter - general Ormonde Winter, cap d'Intel·ligència del Castell de Dublín
- Hugh O'Conor - Lawrence Moore, metge dels simpatitzants republicans, marit de l'Agnes Moore
- Imogen Doel - Lily Lawlor, mecanografista del Castell de Dublín
- Barbara Bergin - senyora Lyons, terratinent
- Brian Doherty - Franc Brogan, dirigent de l'IRA
Episodis
[modifica]| Núm. | Títol | Data d'estrena |
|---|---|---|
| 1 | "Episode 1" | 6 gener 2019 |
| 2 | "Episode 2" | 13 gener 2019 |
| 3 | "Episode 3" | 20 gener 2019 |
| 4 | "Episode 4" | 27 gener 2019 |
| 5 | "Episode 5" | 3 febrer 2019 |
Recepció
[modifica]El primer episodi fou criticat per incongruència amb els fets històrics; Teevan hagué de posar el seu càrrec a disposició, admeté en una entrevista al The Irish Times.[5][6]
The Irish Catholic criticà quan anomenaren "monges dolentes" a la subtrama; a l'esdeveniment històric en el qual es guió es basà, Josephine Marchment Brown, una vídua que treballà a la Caserna Victòria de Cork perdé la custòdia del seu fill en benefici dels seus cunyats, que el portaren a Gal·les. L'IRA segrestà el noi i el retornà a la mare a canvi de passar informació a ells.[7] Realment, les adopcions estrangeres de criatures de mares sense custòdia descrites a la sèrie no començaren fins a la dècada de 1940.[8][9]
El periodista Chris Wasser, de l'Irish Independent, atorgà tres estrelles al primer episodi, dient «El que tenim aquí és un drama capaç i competent que, tot i que voreja els límits, suggereix que podríem estar en una carrera més forta i estreta que la darrera vegada. [...] No és gairebé tan vital ni tan emocionant com ha de ser, i la direcció plana de Catherine Morshead no ajuda. Però hi ha alguna cosa aquí».[10]
El web IrishCentral fou més positiu, dient «El primer episodi de Resistance està deliciosament argumentat amb lleialtat, traïció, ironia, però sobretot, el valor dels dublinesos comuns prenent el servei d'intel·ligència més gran en el món i, tal com la història ens diu, finalment guanyant. No es pot oblidar Resistance».[11]
Referències
[modifica]- ↑ Stacey, Sarah. «RTE Drama 'Resistance' Looks At Ireland During The War Of Independence», 04-01-2019. Arxivat de l'original el 12 de gener 2019. [Consulta: 25 d’abril 2019].
- ↑ «Resistance». RTE.ie, 17-12-2018.
- ↑ Barry, Aoife. «'Sometimes being true to history you get as much flack': Historical drama Resistance's creator on annoying Twitter». TheJournal.ie.
- ↑ «Resistance sequel to Rebellion from RT to begin filming next week - The Irish Film & Television Network». www.iftn.ie.
- ↑ Clarke, Donald. «‘Resistance’: Let the arguments about historical truths begin». The Irish Times.
- ↑ «There was a mixed reaction to RTÉ's new War of Independence drama, Resistance». JOE.ie.
- ↑ Duffy, Rónán. «What is the truth behind Resistance's forced adoption storyline that really got people talking?». TheJournal.ie.
- ↑ Bracken, Amy. «Opinion: Adoption, illegitimate children and ‘the bogey of proselytism’ in Catholic Ireland». TheJournal.ie.
- ↑ «The Irish babies adopted to the US, now adults in a legal limbo». irishtimes.com. [Consulta: 11 gener 2019].
- ↑ «Resistance review: 'It isn't nearly as vital or as thrilling as it needs to be - but there is something here'». Independent.ie.
- ↑ «Irish War of Independence drama "Resistance" opens with a bang». IrishCentral.com, 07-01-2019.