Vés al contingut

Resolució 22 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució 22 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Imatge
Mapa del canal de Corfú
Identificador de llei o regulacióS/RES/22 Modifica el valor a Wikidata
Tipusresolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióConsell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Votat perSessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:127)
 8Nombre de vots a favor, 0 Nombre de vots en contra, 2Nombre d'abstencions Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació9 abril 1947 Modifica el valor a Wikidata
TemaIncidents del canal de Corfú

Obra completa aundocs.org… Modifica el valor a Wikidata

La Resolució 22 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada el 9 d'abril de 1947, va recomanar al Regne Unit i a la República Popular d'Albània que traslladessin la seva disputa en la qual es van veure embolicats dos navilis de la Marina Real Britànica enfonsats per mines en el Canal de Corfú el 22 d'octubre de 1946, a la Cort Internacional de Justícia.

La resolució va ser adoptada per 8 vots a favor, i amb les abstencions de Polònia i la Unió Soviètica. El Regne Unit no va participar en la votació.

Incidents del Canal de Corfú[modifica]

Els incidents del Canal de Corfú es refereixen a tres incidents que van involucrar bucs de la Marina Reial Britànica als estrets de Corfú, que van tenir lloc en 1946, i es consideren uns dels primers episodis de la Guerra Freda.[1][2][3] Durant el primer incident, bucs de la Royal Navy van ser atacats des de fortificacions albaneses.[2] El segon incident va implicar l'ús de mines navals i el tercer incident va ocórrer quan la Royal Navy va dur a terme la retirada de mines en una operació al Canal de Corfú, però en aigües territorials albaneses[1] i Albània es va queixar davant les Nacions Unides.[2] Aquesta sèrie d'incidents va portar al fet que l'el Regne Unit presentés una demanda en contra de la República Popular d'Albània en la Cort Internacional de Justícia.[4] (conegut com a cas del Canal de Corfú). A causa dels incidents, Gran Bretanya, en 1946, va trencar les relacions diplomàtiques amb Albània, que no van ser restablides fins 1991.[5]

Referències[modifica]

  1. 2,0 2,1 2,2 Europe since 1945 The Corfu Channel Incident Europe since 1945: An encyclopedia By Bernard A Cook, Inc NetLibrary Published by Taylor & Francis, 2001 ISBN 0-8153-4057-5, ISBN 978-0-8153-4057-7, 1464 pages by Google Books Retrieved 31-07-2008
  2. Times Online Obituary: Lieutenant-Commander Hugh Knollys Navigator who won a DSC on D-Day and survived when his destroyer hit a mine in the postwar Corfu Channel incident.
  3. JSTOR The Corfu Channel Case Quincy Wright The American Journal of International Law, Vol. 43, No. 3 (Jul., 1949), pp. 491-94 Publicat per: American Society of International Law Retrieved 31-07-08.
  4. UK in Albania (British Embassy in Albania) Cita: "Discussions on the re-establishment of diplomatic relations were finally broken off as a result of the Corfu Channel incidents. In May 1946 the Albanians fired on two Royal Navy Cruisers and in October 1946 two Royal Navy destroyers were damaged by mines with the loss of 44 men. Britain was awarded damages at the International Court of Justice in The Hague. Albania refused to recognise the judgement. In retaliation, Britain refused to permit the release of Albanian gold held since the War by the Tripartite Gold Commission." y "Post-War diplomatic relations were finally established on 29 May 1991".

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Resolució 22 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure.