Ridi Vihara
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Temple budista  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Kurunegala District (Sri Lanka) (en)  | |||
| ||||
| Lloc web | rideeviharaya.lk | |||
Ridi Vihara (Sinhalese: රිදී විහාරය) o Temple de Plata és un temple budista Theravada del segle II aC del poble de Ridigama, Sri Lanka.[1][2] Construït durant el regnat de Dutthagamani d'Anuradhapura, el temple és considerat com el lloc on la mena de plata que va aportar la plata per completar el Ruwanwelisaya; una del més grans stupes a Sri Lanka, va ser descoberta.[3] Segons les cròniques Mahavamsa i Thupavamsa, el Ridi Viharaya va ser construït en agraïment per ajudar-lo en el seu somni de completar la Ruwanwelisaya.[4]
Ubicació[modifica]
Aproximadament 18 km nord-est de Kurunegala, a la ciutat de Ridigama.[5] Kurunegala és a 94 km nord-est de Colombo, la capital de Sri Lanka. El temple és aproximadament a 10 quilòmetres de Ibbagamuwa, a la autopista A6, que connecta Kurunegala i Dambulla.
Història[modifica]
Dutthagamani de Anuradhapura, un rei de Sri Lanka conegut per la seva campanya que va derrotar a l'usurpador tàmil Elara del regne Cola (va regnar de 161 aC a 137 aC) i va regnat a Anuradhapura. A la seva victòria sobre Elara, va iniciar la construcció de la Ruwanwelisaya, també coneguda com la "Gran Stupa", un dels monuments més alts construïts abans del segle xx.[6][7] Entre altres materials, la plata va ser utilitzada pee la base de la stupa
Uns mercaders van trobar una cova amb una mena de plata.[8] Van informar al monarca del seu descobriment. La mena va proporcionar la quantitat requerida de plata per la feina de construcció. En agraïment, va construir un complex de temple en la mena de plata, emprant 300 paletes i 700 altres treballadors incloent al seu artesà principal Vishwakarma Prathiraja.[9]
Hi ha aproximadament vint-i-cinc coves al voltant del temple, els quals són habitades per monjos arhat (perfectes), des de l'arribada del Arhat Mahinda al segle iii aC.[10] El temple va ser reviscut en el segle xviii dC, durant el regnat de Kirti Sri Rajasinha de Kandy (1746-1778). Uda Viharaya va ser afegit al complex durant aquest període. També hi ha diverses capelles associades: Kumara Bandara Devalaya i Paththini Devalaya.[4] Ridi Viharaya està ara sota el capítol Malwatte de temples budistes a Sri Lanka.[11]
Referències[modifica]
- ↑ Powell, Mike. «The Stony Temples Ridi Vihara And Aluvihara». The Sunday Leader, 11-03-2012. Arxivat de l'original el 16 de gener 2020. [Consulta: 20 juliol 2012].
- ↑ Dole, Nilma. «The cave monastery: Ridi Vihara, an explorer’s dream come true». Sunday Observer, 13-02-2011. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 20 juliol 2012].
- ↑ «Lonely Planet review for Ridi Vihara». Lonely Planet. [Consulta: 16 juliol 2012].
- ↑ 4,0 4,1 «Ridi Vihara - Esala pageant in Kurunegala». Daily News, 14-08-2003. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2005. [Consulta: 16 juliol 2012].
- ↑ «Ridi Viharaya - Kurunegala, Ridigama». ceylonlanka.info. [Consulta: 16 juliol 2012].
- ↑ Amarasekera, Janani. «Ruwanweliseya : Great stupa named after goddess Swarnamali». Sunday Observer, 26-06-2011. Arxivat de l'original el 1 de juliol 2011. [Consulta: 20 juliol 2012].
- ↑ Nāuyana Ariyadhamma Maha Thera. «Ruwanveliseya - The Wonderous Stupa Built by Gods and Men», agost 2002. Arxivat de l'original el 30 de juny 2014. [Consulta: 20 juliol 2012].
- ↑ «Ridi Viharaya». sinhalaheritage.org. Arxivat de l'original el 15 d’abril 2013. [Consulta: 20 juliol 2012].
- ↑ «Ridi Viharaya (Silver Temple)». srilankatravelnotes.com. [Consulta: 16 juliol 2012].
- ↑ «Architecture, history and travel of Sri Lanka - Ridi Vihara», srilankaview.com. [Consulta: 17 juliol 2012]. «Architecture, history and travel of Sri Lanka - Ridi Vihara», srilankaview.com. [Consulta: 17 juliol 2012]. «Architecture, history and travel of Sri Lanka - Ridi Vihara», srilankaview.com. [Consulta: 17 juliol 2012].
- ↑ Seneviratne, Vidushi. «Ridi Viharaya - Lanterns and Bhakthi Geetha to light up Ridhi Viharaya celebrations». The Sunday Times. angelfire.com, 07-05-2006. [Consulta: 20 juliol 2012].
Bibliografia[modifica]
- J. B. Disanayake. Sinhala Vehera Vihara. Colombo: S. Godage, 1998. ISBN 955-20-1776-9. J. B. Disanayake. Sinhala Vehera Vihara. Colombo: S. Godage, 1998. ISBN 955-20-1776-9.