Riu Fars

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaLabà
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaAdiguèsia (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióA l'est d'Ust-Sakhrai
Final
Cota finalNaixement: 986
Desembocadura: 72
Entitat territorial administrativaRússia Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRiu Labà, al nord-est de Pxizov
DesembocaduraLabà Modifica el valor a Wikidata
44° 15′ 35″ N, 40° 21′ 09″ E / 44.2597°N,40.3525°E / 44.2597; 40.3525Coord.: 44° 15′ 35″ N, 40° 21′ 09″ E / 44.2597°N,40.3525°E / 44.2597; 40.3525
45° 06′ 44″ N, 40° 07′ 31″ E / 45.1122°N,40.1252°E / 45.1122; 40.1252
Afluent
Ketl' (en) Tradueix, Seral (en) Tradueix, Psefir River (en) Tradueix, Q38112686 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud74 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensions197  default (Llargada
TravessaRússia Rússia
República d'Adiguèsia
Territori de Krasnodar
Superfície de conca hidrogràfica1.450 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal1450 m³/seg

El Fars - Фарс (rus) - és un riu de Rússia que passa per la República d'Adiguèsia i pel territori de Krasnodar. És un afluent del Labà, de la conca hidrogràfica del riu Kuban.

Neix als vessants septentrionals del Caucas, al nord-est d'Ust-Sakhrai. Baixa per les muntanyes i s'endinsa al territori de Krasnodar, fent de frontera natural entre aquest territori i la República d'Adiguèsia. Torna a la república fins a desembocar al Labà, a 2,5 km al nord-est de Pxizov.

Els seus principals afluents són, per l'esquerra, el Mamriuk, el Bogatirka, el Jeptiak, el Mali Fars; i per la dreta, el Pséfir, el Sultanka, el Nadzorka i el Zeral.

El riu Fars passa per les següents poblacions: Novosvobódnaia, Makhoixevskaia, Iaroslàvskaia, Triókhretxni, Tambovski, Kàrtsev, Kozopolianski, Iekaterínovski, Xixkinski, Kurski, Serguíevskoie, Dondukóvskaia, Krasni Fars, Drujba, Novoalekséievski, Plodopitomnik, Dmítrievski, Otradni, Politotdel, Khatxemzi, Djerokai, Svobodni Trud, Mamkheg, Khakurinokhabl, Kabekhabl, Pxitxo i Khatajukai.