Roa excelsa
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 165639 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Chaetodontiformes |
| Família | Chaetodontidae |
| Gènere | Roa |
| Espècie | Roa excelsa |
El Roa excelsa és un peix papallona marí, de la família dels Quetodòntids.
És una espècie comuna en la seva àrea de distribució, l'oceà Pacífic central, i amb poblacions estables.
Morfologia[modifica]
De cos alt, comprimit lateralment, i té la boca en forma de tub. La seva coloració és blanca nacrada en tot el cos, i presenta tres franges marrons o daurades, verticals, de diversa grossor: De més estreta al cap i cobrint l'ull, a més gruixuda cap a la cua. La segona recorre des de les primeres i prominents espines dorsals fins al ventre, incloent aquesta tonalitat marró a les aletes pelvianes, excepte al seu marge anterior, que és blanc. La tercera franja té un ocel negre, contornejat per una anella blanca en la part superior de l'aleta dorsal. La combinació de la ratlla cobrint l'ull, al costat de l'ocel en la part oposada al capdavant és una estratègia defensiva generalitzada en els Quetodòntids. Les aletes pectorals i la cabal són transparents.
Té 11 espines dorsals, entre 21 i 22 radis tous dorsals, 3 espines anals i 17 radis tous anals.[1]
Mesura uns 15 cm de llarg.[2]
Hàbitat i comportament[modifica]
És bentopelàgic i habita esculls de corall i zones rocoses profundes, entre 20 i 291 metres de profunditat, tot i que normalment habiten a partir dels 90 metres.[3][4]
Poden viure en solitari o amb parella, sent freqüents les agregacions per alimentar-se.
Distribució geogràfica[modifica]
Es distribueix a l'oceà Pacífic central, sent natiu de Guam; Hawái i l'atol Johnston (EE.UU.).
Alimentació[modifica]
Es nodreix principalment de petits invertebrats marins.[4]
Reproducció[modifica]
Són unisexuals, de sexes separats, i no canvien de sexe. No presenten dimorfisme sexual. Són ovípars i dispersadors d'ous. Formen parelles durant el cicle reproductiu.[5]
El seu nivell de resiliència és alt, doblant la població en menys de 15 mesos.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Burgess, W.E. (1978) Butterflyfishes of the world. A monograph of the Family Chaetodontidae. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey. (Ref. 4855) http://www.fishbase.org/summary/SpeciesSummary.php?id=12531
- ↑ Burgess, W.E., H.R. Axelrod and R.E. Hunziker III, (1990) Dr. Burgess's Atlas der Meerwasser Aquarium Fische. Bede Verlag, Kollnburg, Germany.
- ↑ Mundy, B.C., (2005) Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704.
- ↑ 4,0 4,1 Allen, G.R. «(en anglès) Butterfly and angelfishes of the world.». . Wiley, New York., 1980.
- ↑ Breder, C.M. and D.E. Rosen, (1966) (en anglès) Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey. 941 p.
- ↑ http://www.fishbase.org/summary/12531
Bibliografia[modifica]
- Allen, G.R. and M.V. Erdmann, 2012. Reef fishes of the East Indies. Perth, Austràlia: Universitiy of Hawaii'i Press, Volumes I-III. Tropical Reef Research.
- Lieske, I. and R. Myers 1994 Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indus-Pacific & Caribbean including the Xarxa Sigui. Haper Collins Publishers, 400 p.
- Sprung, Julian i Delbeek, J.Charles. (1994) (en anglès) The Reef Aquarium. Ricordea Publishing.
- Debelius, Helmut i Baensch, Hans A. (1997) Atles Marí. Mergus.
- Michael, Scott W. (2005) (en anglès) Reef aquarium fishes. Microcosm.T.F.H.
- Nilsen, A.J. i Fossa, S.A. (2002) (en anglès) Reef Secrets. TFH Publications .