Romànic llombard

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Sant Climent de Taüll

L'arquitectura llombarda fou l'estil arquitectònic dominant a Catalunya durant el període romànic del segle XI.

Procedent del nord d'Itàlia, estava caracteritzat per un sistema de decoració de les façanes a base d'elements com el fris d'arquet, el fris en dent de serra, etc., i per un sistema constructiu amb l'ús de pedres sense polir en els murs.

L'església de Sant Vicenç de Cardona, consagrada l'any 1040, és considerada l'obra mestra del primer romànic i el màxim exponent de l'arquitectura llombarda.

Vegeu també[modifica]