Roser Serra Carandell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRoser Serra Carandell
Biografia
Naixement30 agost 1971 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPortera Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1991–1995 FC Barcelona
1995–1997 Arsenal WFC
1998–1999 FC Barcelona Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
1990–1998   Espanya 30 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1997UEFA Women's Euro 1997 (en) Tradueix (3a) (medalla de bronze) Modifica el valor a Wikidata

Facebook: roser.serracarandell Modifica el valor a Wikidata

Maria Roser Serra Carandell (Barcelona, 30 d'agost de 1971) és una exportera de futbol catalana.[1]

Començà a practicar el futbol als catorze anys i jugà al Futbol Club Barcelona –llavors anomenat Club Femení Barcelona– entre 1991 i 1995. Amb el club blaugrana guanyà el primer títol oficial de la secció, la Copa de la Reina de 1994.[2] També jugà a l'Arsenal WFC (1995-97)[3] i tornà al club blaugrana (1998-99), on es retirà amb esportivament amb vint-i-vuit anys. Fou internacional amb la selecció espanyola en trenta ocasions entre 1990 i 1996. Destacà la seva actuació en el partit de tornada contra Anglaterra que donà la classificació a la selecció estatal per participar a l'Eurocopa de 1997,[4] on aconseguí la medalla de bronze.[5]

Posteriorment, ha sigut crítica per la invisibilitat del futbol femení a Espanya durant la dècada del 1990[5] i pel tracte abusiu i humiliant del llavors del seleccionador estatal, Ignacio Quereda.[6]

Referències[modifica]

  1. Tomás Belenguer, 2021, p. 348.
  2. Boada Coll, Eduard. «26 anys d'una fita que va canviar el FC Barcelona Femení». FC Barcelona, 18-11-2020. [Consulta: 13 setembre 2023].
  3. «Edición del miércoles 22 noviembre 1995, Página 31 - Hemeroteca - MundoDeportivo.com» (en anglès). El Mundo Deportivo, 22-11-1995. [Consulta: 2 desembre 2023].
  4. Boronat, 2021, p. 47-48.
  5. 5,0 5,1 Menayo, David. «"Fuimos invisibles para todo el mundo a pesar de ser terceras de Europa"» (en castellà). Marca, 15-02-2017. [Consulta: 13 setembre 2023].
  6. Concejo, Edurne. «Un nuevo documental saca a la luz nuevas humillaciones del que fuera seleccionador femenino» (en castellà). La Vanguardia, 29-10-2021. [Consulta: 13 setembre 2023].

Bibliografia[modifica]

  • Boronat, Danae. No las llames chicas, llámalas futbolistas : del maltrato al reconocimiento : la lucha por la igualdad en el fútbol. Barcelona: Libros Cúpula, 2021. ISBN 9788448028206. 
  • Tomás Belenguer, Manuel. Barça femení : història des dels orígens fins al triplet. Barcelona: Editorial Base, 2021. ISBN 9788419007001.