Rossend Arús i Arderiu

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Rossend Arús)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRossend Arús i Arderiu
RossendArus-2062.JPG
Retrat a la Biblioteca Arús
Dades biogràfiques
Naixement 1845
Barcelona
Mort 1891
Barcelona
Sepultura Cementiri de Montjuïc (agrupació 1a, panteó 19)
Nacionalitat Català
Activitat professional
Ocupació periodista i escriptor
Gènere dramaturg
Moviment republicà
Modifica dades a Wikidata

Rossend Arús i Arderiu (Barcelona 1845 - ídem 1891) fou un periodista, dramaturg i maçó català, de tendència republicana federal catalanista.[1] Fou també un important filantrop i lliurepensador. Era fill de Pere Arús i Cuixart, comerciant de l'Hospitalet de Llobregat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Trajectòria maçònica[modifica | modifica el codi]

Amb el nom simbòlic de Fivaller, era maçó des del 1866, i el 1879 ja era el gran president del Gran Capítulo Catalán.[1] Però el 1886 participava de l'assemblea constituent per fundar la Gran Lògia Simbòlica Regional Catalana,[1] en la qual Rossend Arús fou escollit Gran Mestre de la maçoneria catalana.[2]

A nivell local va crear la lògia Avant a Barcelona, de caràcter catalanista i de la qual n'esdevingué Mestre Venerable.[3]

Trajectòria política[modifica | modifica el codi]

Membre del Centre Català,[4] el 1880 actuava com a secretari del Primer Congrés Catalanista, en el qual va advocar per les tesis del seu amic Valentí Almirall.[1] Com a republicà federalista Rossend Arús era simpatitzant de Francesc Pi i Margall, tot i que no milità en cap partit.

Trajectòria periodística i literària[modifica | modifica el codi]

Va participar també en la fundació de la Societat Flora, a La Tertulia Catalana i a Lo Niu Guerrer, on va estrenar algunes de les seves obres de teatre.

Va escriure habitualment a la premsa barcelonina tant en català com en castellà: Va publicar articles a La Tramontana, el Diari Català i La Campana de Gràcia,[1] i també a La Llumanera de Nova York i L'Esquella de la Torratxa.[5] Era afeccionat a la tauromàquia i per aquest motiu va editar Los días que hay corrida i la revista Pepe-Hillo (1874) i va fer crítiques d'aquest gènere a La Independencia.[1]

També va escriure diverses peces de teatre de caràcter costumista, sobretot en vers, 47 en català i 10 en castellà[5] influït per la literatura de Pitarra. Cal destacar el drama popular La Taberna (1884, escrita juntament amb Eduard Vidal i de Valenciano), el drama en vers Justicia catalana (1887, amb Manuel de Lasarte) i la llegenda dramàtica de El Nuevo Tenorio (1888, amb Joaquim M. Bartrina.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

Testament i memòria[modifica | modifica el codi]

Va morir a Barcelona el 1891 deixant com a marmessors Valentí Almirall i Antoni Farnés. Seguint les seves últimes voluntats aquests van donar a l'Ajuntament de Barcelona 25.000 volums i la seva casa del passeig de Sant Joan per crear una biblioteca pública que encara avui dia duu el seu nom: la Biblioteca Pública Arús.[1]

També deixà diversos llegats per a finalitats educatives: la Casa Consistorial de l'Hospitalet de Llobregat on als seus baixos es va ubicar la primera escola pública de la ciutat (en memòria del seu pare, fill de l'Hospitalet), i l'escola de Das (població cerdana d'on era la seva mare).[1]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 66, entrada: "Arús i Arderiu, Rossend". ISBN 84-297-3521-6. 
  2. Arbeloa, Víctor Manuel «Diputats catalans macons a les Corts Constituients (1931-1933)». Serra d'Or, novembre, 1978, p.15 [Consulta: 5 setembre 2011].
  3. Sànchez i Ferré, Pere. La maçoneria a Catalunya (1868-1936). Ajuntament de Barcelona, 1990, p.238. ISBN 8429731288. 
  4. Martínez de Sas, María Teresa. Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans. L'Abadia de Montserrat, 2000, p.128. ISBN 848415243X. 
  5. 5,0 5,1 «Qui era Rossend Arús?». Biblioteca Rossend Arús. [Consulta: 13 desembre 2011].
Vegeu texts en català sobre Rossend Arús i Arderiu a Viquitexts, la biblioteca lliure.