Biblioteca Pública Arús

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióBiblioteca Pública Arús
Biblioteca Pública Arús de Barcelona (2).JPG
Epònim Rossend Arús i Arderiu
Dades bàsiques
Tipus entitat biblioteca privada
Història
Fundació 24 març 1895
Fundadors Rossend Arús i Arderiu
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Altres dades
Telèfon +34-932-56-59-50

Web Lloc web oficial

[més dades]

La Biblioteca Pública Arús (BPA), situada al passeig de Sant Joan, número 26, de Barcelona, es va inaugurar el 24 de març de 1895 com a biblioteca pública adreçada al poble de Barcelona.[1] Actualment està especialitzada en història social i cultura del segle xix i inicis del XX, amb unes col·leccions destacades com són moviment obrer, anarquisme i maçoneria, sense oblidar el fons divers originari que abarcava totes les àrees del saber.

Història[modifica]

Va ser creada per iniciativa de Rossend Arús i Arderiu que morí el 1891 i en el seu testament nomenà com a marmessors i hereus de confiança a Valentí Almirall i Antoni Farnés amb l'encàrrec de disposar dels seus béns per a la creació d'una biblioteca per a la instrucció del poble treballador, en el pis on ell havia viscut.

L'edifici va ser encarregat a Bonaventura Bassegoda i Amigó, amb Pere Bassegoda i Mateu com a mestre d'obres; la decoració va anar a càrrec de Josep Lluís Pellicer. També hi col·laboraren els artistes i artesans: Manuel Fuxà (escultor), Lluís Razzauti (reproduccions escultòriques en bronze), Joan Sunyol (ebenista), Tomàs Torrents (pintor i decorador), Lluís Nogués (marbrista), Coll i Escofet (vidres), fill d'Ignasi Damians (foneria de metalls), Joaquim Cortada (gravador de metalls).

Així, la biblioteca, ja amb el nom de Biblioteca Pública Arús, va obrir-se el 24 de març de l'any 1895. En els seus inicis va tenir uns 24.000 volums que comprenien totes les àrees del coneixement d'aquell moment. Encara avui s'hi pot trobar el fons original del segle xix i inicis del XX en temes tan diversos com filosofia, religió, ciències socials, dret, idiomes, biologia, botànica, medicina, art, música, literatura, geografia i història. A més a més d'obres generals com diccionaris, premsa, etc.[2]

El director bibliotecari va ser Eudald Canivell, que hi fou fins al 1922; el bibliotecari, llavors va ser l'escriptor Josep Buixadé, fins a la seva mort el 1939. Després n'han estat bibliotecàries Marta Algueró (1967), Paquita Ferrer (1973), Carme Illa (1974), Adoració Pérez (1990) i Maribel Giner (1991). Des del 1994 coordina la biblioteca l'expert en maçoneria [3] Josep Brunet Serra.

Sala de lectura de la biblioteca

El fet que la Biblioteca es tanqués al públic l'any 1939 i no tornés a obrir fins a l'any 1967 va permetre que es deslliurés de les purgues purificadores del franquisme i el seu fons hagi arribat als nostres dies gairebé intacte.

Actualment la BPA és un centre de recerca especialitzat en moviments socials contemporanis i producció bibliogràfica del segle xix i inicis del XX. Ha conservat aquest fons inicial testimoni de l'època en què es va fundar, si bé compta amb un fons especial molt important com són les col·leccions d'anarquisme, moviment obrer [4] i maçoneria, les quals s'han anat completant gràcies a les donacions d'entitats i particulars. El fons actual té uns 69.000 volums, entre revistes [5] i llibres.

Al llarg de la seva història, i deixant a un costat les cessions dels seus responsables més directes -Rossend Arús, Valentí Almirall, Eudald Canivell...- la Biblioteca Arús ha rebut col·leccions tan nodrides com la de Diego Abad de Santillan [6] o donatius menors com [1] els d'Apel·les Mestres, Víctor Balaguer, Joaquim Miret, Antoni Torrents i Monner, Josep Maria Vallès i Ribot (1.463 vol.), l'artista Ferran Torras, Francesc Carreras i Candi, Marià Faura, Pere Estasen, Ramon-Enric Bassegoda i Amigó, Frederic Rahola, l'exalcalde de Madrid Enrique Tierno Galván,[3] etc.

Publicacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Comas, Montserrat. «Biblioteca Pública Arús». A: Lectura i biblioteques populars a Catalunya, 1793-1914. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001, p. 114-117 (Textos i estudis de cultura catalana, 84). ISBN 8484153215. 
  2. López i Gómez, Montserrat; Salvadó i Rumech, Rosa «La biblioteca Arús, una biblioteca al servei del poble». Paratge, núm. 26, 2013.
  3. 3,0 3,1 Bosch Bassat, Rebecca «Josep Brunet: «La biblioteca Arús es como un museo»». El Periódico, 22 maig del 2013.
  4. Giner, Maribel «Els fons sobre moviment obrer de la biblioteca Pública Arús i la informatització dels catàlegs». Cercles. Revista d'història cultural, núm. 8 La cultura obrera, 2005.
  5. Giner, Maribel «El Fons de premsa de la Biblioteca Pública Arús i la utilització que en fan els usuaris». Treballs de Comunicació, núm. 18, desembre 2003.
  6. El fons Diego Abad de Santillán de la Biblioteca Pública Arús (1999)

Enllaços externs[modifica]