Biblioteca Pública Arús
.JPG)  | |
| Epònim | Rossend Arús i Arderiu |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | biblioteca privada biblioteca especialitzada |
| Història | |
| Creació | 24 març 1895 |
| Fundador | Rossend Arús i Arderiu |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Altres | |
| Número de telèfon | +34-932-56-59-50 |
| Lloc web | bpa.es |
Localització geogràfica  | |
La Biblioteca Pública Arús (BPA), situada al passeig de Sant Joan, número 26, de Barcelona, es va inaugurar el 24 de març de 1895 com a biblioteca pública adreçada al poble de Barcelona.[1] Actualment està especialitzada en història social i cultura del segle xix i inicis del XX, amb unes col·leccions destacades com són moviment obrer, anarquisme i maçoneria, sense oblidar el fons divers originari que comprenia totes les àrees del saber.
Història[modifica]
Va ser creada per iniciativa de Rossend Arús i Arderiu que morí el 1891 i en el seu testament nomenà com a marmessors i hereus de confiança a Valentí Almirall i Antoni Farnés amb l'encàrrec de disposar dels seus béns per a la creació d'una biblioteca per a la instrucció del poble treballador, en el pis on ell havia viscut.
L'edifici va ser encarregat a Bonaventura Bassegoda i Amigó, amb Pere Bassegoda i Mateu com a mestre d'obres; la decoració va anar a càrrec de Josep Lluís Pellicer. També hi col·laboraren els artistes i artesans: Manuel Fuxà (escultor), Lluís Razzauti (reproduccions escultòriques en bronze), Joan Sunyol (ebenista), Tomàs Torrents (pintor i decorador), Lluís Nogués (marbrista), Coll i Escofet (vidres), fill d'Ignasi Damians (foneria de metalls), Joaquim Cortada (gravador de metalls).
Així, la biblioteca, ja amb el nom de Biblioteca Pública Arús, va obrir-se el 24 de març de l'any 1895. En els seus inicis va tenir uns 24.000 volums que comprenien totes les àrees del coneixement d'aquell moment. Encara avui s'hi pot trobar el fons original del segle xix i inicis del XX en temes tan diversos com filosofia, religió, ciències socials, dret, idiomes, biologia, botànica, medicina, art, música, literatura, geografia i història. A més a més d'obres generals com diccionaris, premsa, etc.[2]
El director bibliotecari va ser Eudald Canivell, que hi fou fins al 1922; el bibliotecari, llavors va ser l'escriptor Josep Buixadé, fins a la seva mort el 1939. Després n'han estat bibliotecàries Marta Algueró (1967), Paquita Ferrer (1973), Carme Illa (1974), Adoració Pérez (1990) i Maribel Giner (1991).
.JPG)
El fet que la Biblioteca es tanqués al públic l'any 1939 i no tornés a obrir fins a l'any 1967 va permetre que es deslliurés de les purgues purificadores del franquisme i el seu fons hagi arribat als nostres dies gairebé intacte.
El 1988, quan Maria Aurèlia Capmany era regidora de Cultura, l'Ajuntament de Barcelona va fer-se'n càrrec i la va tancar gairebé tres anys per fer-hi reformes. Es va tornar a obrir el 1991, coincidint amb el centenari de la mort del filantrop.[3]
Actualment la BPA és un centre de recerca especialitzat en moviments socials contemporanis i producció bibliogràfica del segle xix i inicis del xx. Ha conservat aquest fons inicial testimoni de l'època en què es va fundar, si bé compta amb un fons especial molt important com són les col·leccions d'anarquisme, moviment obrer [4] i maçoneria, les quals s'han anat completant gràcies a les donacions d'entitats i particulars. El fons actual té uns 69.000 volums, entre revistes [5] i llibres.
Al llarg de la seva història, i deixant a un costat les cessions dels seus responsables més directes -Rossend Arús, Valentí Almirall, Eudald Canivell...- la Biblioteca Arús ha rebut col·leccions tan nodrides com la de Diego Abad de Santillán [6] o donatius menors com [1] els d'Apel·les Mestres, Víctor Balaguer, Joaquim Miret, Antoni Torrents i Monner, Josep Maria Vallès i Ribot (1.463 vol.), l'artista Ferran Torras, Francesc Carreras i Candi, Marià Faura, Pere Estasen, Ramon-Enric Bassegoda i Amigó, Frederic Rahola, l'exalcalde de Madrid Enrique Tierno Galván,[7] etc.
Publicacions[modifica]
- Conrad Roure, el primer cronista català de la maçoneria: periodista, dramaturg, federalista, maçó. Barcelona: Biblioteca Pública Arús, 2009 (Papers de l'Arús, 3). ISBN 9788489841611.
- Casinos, Xavi. Santiago Vivancos, maçó i catalanista. Barcelona: Biblioteca Pública Arús, 2009 (Papers de l'Arús, 2). ISBN 9788489841598.
- Anderson, James (compilador); Rogent, Rosa (traductora). The Charges of a free-mason of 1723 = Les obligacions d'un francmaçó de 1723. Barcelona: Biblioteca Pública Arús, 2009 (Papers de l'Arús, 1). ISBN 9788489841543.
- El fons Diego Abad de Santillán de la biblioteca pública Arús. Barcelona: Biblioteca pública Arús, 1999.
- Memòria ... Biblioteca Pública Arús. Barcelona: la Biblioteca, 1995-.
- Esquinas, Felicia «Cent anys de la Biblioteca Pública Arús 1895-1995». Barcelona Metròpolis Mediterrània, segona època, núm. 26, maig-juliol 1995, pàg. 33-47.
- Illa, Maria del Carme. Catàleg de revistes. Barcelona: l'Ajuntament, 1985.
- Gomis, Celso. Memoria decenal, 1905-1914. Barcelona: Biblioteca Pública Arús, 1915 o post..
- Gomis, Celso. Memoria decenal, 1895-1904. Barcelona: Biblioteca Pública Arús, 1905 o post..
- Catàlech general: índex per ordre de autors y per ordre de materias. Barcelona: Estampa La Catalana, 1895.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Comas, Montserrat. «Biblioteca Pública Arús». A: Lectura i biblioteques populars a Catalunya, 1793-1914. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001, p. 114-117 (Textos i estudis de cultura catalana, 84). ISBN 8484153215.
- ↑ López i Gómez, Montserrat; Salvadó i Rumech, Rosa «La biblioteca Arús, una biblioteca al servei del poble». Paratge, núm. 26, 2013.
- ↑ Favà i Compta, Maria. Petits paisatges de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 106-107. ISBN 84-7306-860-2.
- ↑ Giner, Maribel «Els fons sobre moviment obrer de la biblioteca Pública Arús i la informatització dels catàlegs». Cercles. Revista d'història cultural, núm. 8 La cultura obrera, 2005.
- ↑ Giner, Maribel «El Fons de premsa de la Biblioteca Pública Arús i la utilització que en fan els usuaris». Treballs de Comunicació, núm. 18, desembre 2003.
- ↑ El fons Diego Abad de Santillán de la Biblioteca Pública Arús (1999)
- ↑ Bosch Bassat, Rebecca «Josep Brunet: «La biblioteca Arús es como un museo»». El Periódico, 22 maig del 2013.