Rugositat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La rugositat superficial és el conjunt d'irregularitats i variacions d'una àrea respecte a la seva superfície nominal. S'ha de diferenciar de l'acabat superficial, concepte més subjectiu utilitzat per parlar de la qualitat, en general, d'una superfície.[1]

La rugositat superficial, juntament amb l'ondulació, les direccions predominants i les imperfeccions, serveix per definir amb exactitud i rigor les característiques físiques d'una superfície i d'aquesta manera poder avaluar les seves propietats i qualitat. Aquestes irregularitats generalment es presenten a causa del propi procés de fabricació: fosa, forja, laminació, etc.

En el Sistema Internacional la unitat de rugositat és el micròmetre o micra (1micra = 1 µm = 0,000001 m = 0,001 mm); en el Sistema anglosaxó s'utilitza la micro polzada (μ").

Nivells[modifica | modifica el codi]

La ISO 1302:1996 estableix 12 nivells de rugositat, que van de 50µm (N12) fins a 0.025µm (N1) en funció de la precisió requerida:

N1 N2 N3 N4 N5 N6 N7 N8 N9 N10 N11 N12
0.025µm 0.050µm 0.10µm 0.20µm 0.40µm 0.80µm 1.60µm 3.20µm 6.30µm 12.5µm 25µm 50µm

De N1 a N5 s'aplicaran per a la fabricació d'objectes d'altra precisió: des de miralls o blocs patró fins a eines de precisió o elements automotrius com suports de cigonyals i arbres de lleves o superficies exteriors de pistons. De N6 a N9 s'aplicaran a operacions d'acabat amb fresadora.

Rugosímetre[modifica | modifica el codi]

Rugosímetre T1000

El rugosímetre o perfilòmetre és l'aparell que s'utilitza per mesurar i determinar, de forma precisa, les crestes i forats que es presenten en una superfície determinada. Les seves parts principals són el sistema de palpació, el sistema d'avanç, el sistema d'amplificació i el sistema de registre. Mitjançant la seva utilització es pot conèixer la profunditat de la rugositat mitjana (Rz) i el valor de la rugositat mitjana (Ra), que seran amplificades i mostrades al sistema de registre.

També es disposa d'aparells més moderns que substitueixen el sistema de palpació per raigs làser, de manera que s'evita el contacte físic amb la superfície a avaluar.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.222. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 de desembre de 2014]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lasheras Esteban, José Mª. Tecnología mecánica y metrotecnia. San Sebastian: Donostiarra, 1987. ISBN 84-706-3087-3.